NI AQUESTA TARDA, NI CAP ALTRA. Andreu Grau

Ni aquesta tarda, ni cap altra
Andreu Gra
Angle ed.
2016
236 pàg.


El nostre passat col·lectiu recent amb les seves històries diàries i anònimes haurien de deixar empremta als nostres autors igual que el dia a dia ens va afectant i construïnt la nostra existència, als lectors que intentem llegir la realitat i sobreviure-la o, almenys, entendre-la.
Dic això perquè aquesta novel·la té la virtut de situar-nos just fa 3 o 4 anys, enmig de la crisi econòmica que va colpejar (que encara dura) i que ha fet caure la societat del benestar on estàvem totes i tots tant còmodament instal·lats.

El protagonista d'aquesta novel·la és un jove empleat de banca encarregat de gestionar les hipoteques impagades i executar-les. De llogar o vendre els pisos embargats pels bancs. És un personatge gris, segurament perquè li toca viure temps grisos, però també perquè tria una vida anònima i sensa gaires emocions ni aspiracions. És un personatge vilamatià, d'aquests que els hi agradaria ser boira, invisibles, solitaris; una de les poques coses que li agraden és córrer a gran velocitat, de nit, sol amb el seu Audi A3.
Hi ha els embussos a les carreteres i autopistes en aquesta novel·la situada a les comarques vallesanes, on també hi ha molts blocs de pisos buits o a mig costruïr.

Llavors hi ha alguns moments que li fan adonar al protagonista d'aquesta seva existència com l'arribada del seu germà separat al pis on ell viu de manera aburrida, els veïns inmigrants que té a sota, o la trobada amb una veïna nova i particular...
Però el relat sobretot és aquest tedi diari, la grisó col·lectiva; aquesta perifèria lletja i buida, abandonada i a mig construïr, metàfora i resultat d'aquest país, però també d'aquest protagonista que potser tampoc vol sortir d'això i que quan vol o necessita companyia busca a les pàgines de contactes d'internet.
Sense futur també, ell mateix paradoxalment, quan la companyia bancària on treballa és comprada per un banc més gran i després despedeixen a molts treballadors.

"Quan surt de Barcelona s'atura a la benzinera de la C-58. Vol comprar una coca-cola. Sap que el sucre i la cafeïna li aniran bé. Aparca a un cantó i es beu la coca-cola repenjat al morro del cotxe, a les fosques. No hi ha ningú en tot el local, tant sols la dependenta darrere del vidre.
Davant seu passa la interminable processó nocturna de l'autopista. Milers de llums anònims que no s'aturen mai, com les onades de la mar. Fugaces, ocultes, les ombres i els llums dels automòbils. Si pertany a algun món és a aquest..."

És una novel·la que afronta una realitat grisa i de tot el país; que hauria de quedar com a retrat d'aquests anys, almenys.