dimecres, 15 de juny del 2016

Un accèssit, el breu maldestre més votat, el premi i els resultats de la votació

Un accèssit:

Al poble s'hi arribava amb ferrocarril i el camí que menava a l'hotel passava per la universitat. Fets del tot irrellevants en aquest cas. L'únic que trencava el tedi quotidià dels hostes i les minyones era el match entre «Un desaire» i «Autobiografia» Cada nit obrien l'ordinador per comprovar que havia tornat a passar, el que anava primer ahir avui era segon i d'aquesta manera la tensió creixia i es multiplicaven les apostes. L'emoció estava garantida. Si més no, fins el dia 15.
(Magda)

El breu maldestre més votat:

Un desaire
Es veia arribar el ferrocarril de qualsevol casa del poble estant perquè la via dibuixava una corba als peus del turó deixant-lo de seguida al descobert. Havien après a no fer-ne cas quan van eliminar l'estació. La canalla no deixava de jugar al pati. Rodolava la pilota com si no tremolés cada llamborda. Les minyones seguien traient la pols de les prestatgeries mentre els amos jeien al sol sense dignar-se ni tan sols a un gest reprovatori. El mossèn no alterava la discreció amb què atenia cada pecat que volgués confessar-se. Les cigonyes al campanar descarregaven criatures. Els nespres eren a l'arbre. La màquina de cafè. La pianola. I el tren, que tornava a passar de llarg. La universitat se n'havia ressentit, és clar. Cada cop costava més trobar estudiants interessats en aquell aïllament malaltís. Ningú escoltava les classes dels vells professors. S'arreplegaven a la biblioteca per jugar a cartes i fumar. Escoltaven música passada de moda sense treure a ballar l'enyorament. Passaven els dies i les nits. Una setmana i llavors la següent. El primer mes, el segon, i abans que el tercer arribés a escolar-se memòria avall, se'l veia arribar. Havia tornat. Com que la via dibuixava una corba als peus del turó, de qualsevol casa del poble se'l podia descobrir de seguida. I tanmateix, les parelles festejaven a la plaça del castell i no hi paraven esment. S'escombraven els carrers, s'omplien les neules de gelat, es continuaven lacant permanents  i engomant bigotis. Com si res no hagués passat.
(Dani R.)

El premi:


I els resultats de la votació:

1.- British tea
  3 (1%)
2.- Els béns dels bens
  2 (1%)
3.- Rosita canta una canción
  6 (3%)
4.- Ximple
  2 (1%)
5.- Autobiografia
  77 (42%)
6.- Engañando a las criadas
  4 (2%)
7.- Fosa en negre
  5 (2%)
8.- Un desaire
  83 (45%)

Moltes gràcies a totes i tots per la vostra participació.

6 comentaris:

  1. fabulós aquest *tête à tête* entre el desaire i l'autobiografia!!! moltes felicitats al guanyador DR i al sost-guanyador/a!!!!

    i fabulós també l'accèssit!!

    ResponElimina
  2. El *tête à tête*: increïble! "Un desaire": una joieta. "Autobiografia": genial! Alguns altres breus : molt bons. L'accèssit: "buenu..." Però moltes gràcies, orfes, per la consideració.

    I, amb tots els resppectes pel Dani, tal com han anat les coses, per a mi això són "taules". M'agradaria saber l'autoria de "Autobiografia" no? Tan se val, felicitats igualment.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A més de mal escrit duplicat. No sé perquè insisteixo en escriure des del mòbil si no en sé. ..

      Elimina
  4. Tots els breus m'han semblat dignes i, per la part que em toca, vull donar les gràcies a tots els participants. Estaria bé tornar a intentar una cosa semblant, no?
    M'ha encantat jugar-hi. Crec que el més important no era guanyar, sinó passar-ho bé.
    El meu curt (no tan curt), era "Fosa en negre". I ho dic a títol personal, per si algun dels altres no vol dir el seu nom. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, elPac. El nom de l'autor de cada breu apareix al costat del títol de cadascun d'ells. Ara. Disculpeu l'oblit.

      Elimina