Cero K
Don DeLillo.
Seix Barral ed.
2016
Traducció de Javier Calvo.
"¿Qué sentido tiene vivir si al final no nos morimos?"
No puc ser imparcial amb les novel·les de Don DeLillo perquè és un dels meus autors favorits i no puc ser imparcial, a més, amb aquesta "Cero K" perquè comença molt bé i acaba encara més bé.
Don DeLillo, que és un dels autors més personals i únics de la narrativa contemporània, aconsegueix a "Cero K" una altra de les seves grans fites!
Com si no en tingués poques: "Submundo", "Ruido de fondo", "El hombre del salto", "Cosmopolis", "El ángel esmeralda", "Americana"...
Qualsevol dia li donaran el Nobel©!!
Segueix sent un DeLillo impecable. Abstracte però precís. Minimalista i alhora contundent. I molt modern amb temes que podrien ser clàssics.
Aquí, parlant de la mort en una empresa que amb un sofisticat procés aconsegueix congelar el cos dels humans per guardar-los i fer-los viure en un futur proper... Una possible inmortalitat... O una utopia que veu el narrador, fill d'un dels màxims inversors d'aquesta empresa on participa la seva dona malalta en el procés i que després on també voldrà participar-hi davant la resistència del fill.
"Piensa en lo larga que es tu vida medida en años y luego medida en segundos. En años, ochenta años. Parece una buena cifra para los estándares actuales. Y ahora en segundos, dijo. Tu vida en segundos. ¿Cuál es el equivalente a ochenta años?
Hizo una pausa, quizá para hacer cálculos. Segundos, minutos, horas, días, semanas, meses, años, décadas.
Segundos, dijo. Ponte a contar. Tu vida en segundos. Piensa en la edad de la Tierra, en las eras geológicas, en océanos que aparecen y desaparecen. Piensa en la edad de la galaxia y en la edad del universo. Miles de millones de años. Y nosotros, tú y yo. Vivimos y morimos en un parpadeo."
"Te sientas a solas en una habitación en silencio de tu casa y escuchas con atención. ¿Y qué oyes? No el tráfico de la calle, ni voces, ni la lluvia, ni una radio. Oyes algo, pero ¿qué? No es el tono de la habitación ni tampoco un ruido ambiental. Es algo que quizá cambia a medida que escuchas con más atención, segundo a segundo, y empieza a subir de volumen: no es que suba de volumen, sino que de alguna forma se ensancha, se sostiene, se rodea a sí mismo. ¿Qué es? ¿La mente, la vida en sí, tu vida? ¿O es el mundo, ya no su masa de materia, la tierra y el mar, sino lo que habita el mundo, la marea de la existencia humana? El zumbido del mundo. ¿Lo oyes tú alguna vez?"
D'aquestes novel·les que voldries que no s'acabessin mai. Que vas fent a poc a poc...
És impressionant. Les dues parts de la novel·la són fantàstiques!!
Un festival ple de moments inolvidables!
(Un consell: No us la perdeu!!!)
Estic plenament convençuda que Don DeLillo és molt bo. Però se'm fa difícil .... Ho he intentat un parell de vegades. Sempre són tantes pàgines i requereixen tant d'esforç ... No sé si tornaré a posar-m'hi, per una banda em crida l'atenció, per l'altra ... no sé.
ResponElimina