La voluntat de comprendre. Filosofia en minúscula.- Xavier Antich

Xavier Antich
La voluntat de comprendre. Filosofia en minúscula
Arcàdia, 2016

¿No és veritat que teníem el cor tot ardent quan ens parlava pel camí i ens explicava el sentit de les Escriptures?
Evangeli de Lluc, cap. 24, vers. 32
La Biblia, versió dels Monjos de Montserrat, 1983

Filosofia en minúscula, com a subtítol.
Recull d'articles (Idees de reüll) del Xavier a l'ARA, dels últims dos anys (aprox.).
Compilats sota cinq epígrafs ben sucosos:
- Els secrets de la memòria
- Jo, els altres: nosaltres
- La realitat i la imaginació política
- El pensament de la mirada
- La moral de les paraules

A les seves pàgines llegirem sobre cadires, sobre sabates abandonades al moll, sobre carícies revolucionàries, sobre educació, sobre la construcció del nosaltres en dir-ho, sobre portes i com aconseguir la inhumanitat en tanca-les, sobre l'alliberament de la servitud tot fent servir la llibertat, sobre les paraules i l'enteniment en comú del seu significat (d'allò que volem dir amb elles), sobre perdre la paraula i perdre-ho tot a sobre, sobre el silenci, sobre el verí de traduir el dolor en odi, sobre la búsqueda del sentit, sobre la lectura...

En acabar, haurem sentit parlar, sense aldarulls, de pensadors com Aristòtil, Hannah Arendt, Semprún, Plató, Herodot, Benjamin, Agustí Centelles, Claudio Magris, Oliver Sacks, Sèneca, Sartre, Wenders, Lévinas, Carlo Collodi, Zambrano, Riba...

I tindrem la sensació de que el món és millor quan el comprenem, quan no només ens deixem portar, quan exercim de dones i homes lliures, quan mirem, i parlem, i ens escoltem...

El llibre és com un trencadís: xicotetes peces d'un parell de pàgines amb sentit complet, un conjunt d'històries, pensaments i esguards que componen un món bo per a viure, un repàs amorós a la cultura occidental, una actitud honesta i lliure per a acarar el continuar vivint.

Una tasca interessant serà fer la llista dels "llibres esmentats, comentats i, fins i tot, recomanats" que farceixen aquesta voluntat de comprendre. Una altra capseta de cireres.

La gent de casa nostra ja sabem com parla el senyor Antich: optimista, divertit, seriós, assenyat, encomanador... Aquest home m'ha fet llegir llibres americans fins i tot (amb la tírria que els tinc).

Ho sento, no em puc estar de fer un spoiler:

"Tenia raó Steiner: "Llegir bé és contestar al text", participar en el diàleg que tot text obre, inscriure's en una reciprocitat basada en l'obertura a l'altre i en la generositat de la donació. Escriure a sobre del text llegit: el gest essencial de la lectura." (Pàg. 226)