CÓMO SE HIZO LA GUERRA DE LOS ZOMBIS. Aleksandar Hemon.

Cómo se hizo La guerra de los zombis
Aleksandar Hemon
Libros del Asteroide ed.
2016
330 pàg.
Traducció d'Eduardo Jordà.

Aleksandar Hemon, nascut a Sarajevo el 1964, estava a Chicago quan va esclatar la guerra dels Balcans, i va decidir quedar-s'hi a viure.

El protagonista (jueu... Amb una gran càrrega simbòlica a sobre) d'aquesta divertida novel·la està rodejat de personatges també desplaçats i, en certa manera, tota la història (encara que faci servir l'humor) té aquest sentit de la diferència, de la soletat al no ser part del grup... Fins i tot en la metahistòria dels zombis hi ha el fet que si t'atrapen formaràs part del gran grup caníbal.

"Cómo se hizo La guerra de los zombis" és molt més del que sembla perquè el protagonista vol ser guionista i participa en un taller d'escriptura de guions; també hi ha en el relat el tema de la creació i l'escriptura, les idees, la tradició del cinema...

A més, el protagonista, Josh Levin, que ja està a la trentena i que s'ha de guanyar la vida fent de professor d'anglès per estrangers, mentre somia ser guionista, no para de tenir idees per nous guions alhora que s'enamora de qui no toca.
Podria ser perfectament una barreja d'aquells protagonistes atormentats amb la seva religió i la sexualitat però al mateix temps erudits de les primeres novel·les de Phillip Roth multiplicat per la cultura popular de David Foster Wallace o Junot Díaz.
És el típic personatge flac, friki, tristón, desastre però simpàtic; que no saps com però a les festes sempre s'emporta les guapes.

La novel·la és un festival perquè aquest protagonista nostre funciona com una ametralladora de paraules, intencions i bestieses; acompanyat sempre per un grup de secundaris molt inolvidables i potents. Des de la nòvia d'origen oriental, l'amic veterà de la primera guerra d'Irak, la noia inmigrant, els participants al taller de guions, el professor d'aquest taller...
Llavors als tres quarts del relat hi ha una inolvidable escena bestial que fa explotar la història i ja ens va preparant pel sorprenent desenllaç final.

"-¿Sabes lo bueno de ti? -preguntó ella.
-Por favor, dime una cosa buena, aunque solo sea una.
-Eres bueno."

Totes les novel·les haurien de ser així de bones sempre.
 Divertides però intenses. Provocadores però amb sentiments. Fresques i sorprenents.