Philip Roth
Ed. Random House Mondadori. (edició de El País)
2001 (ed. del 2012)
Traducció: Jordi Fibla
119 pàg.
Es tracta d'una obra curta d'un escriptor abastament premiat, on el protagonista, David Kepesh (veterà reconegut professor universitari i alhora famós crític literari televisiu) fa un llarg monòleg dirigit a una tercera persona on explica sobretot la seva particular visió de les relacions sexuals (la majoria amb alumnes més joves) i la seva filosofia promiscua favorable a no involucrar-se mai afectivament amb les seves amants. Aquesta manera de pensar es veu trencada amb l'aparició d'una jove d'origen cubà, de nom Consuelo.
I és aquest indesitjat canvi el punt d'inflexió de la novel·la, el pal de paller des d'on el protagonista explora el seu interior i el reconeixement d'una passió que no pot (a desgrat seu) controlar, i des d'on reflexiona al voltant de les dues grans pulsions humanes: eros i tànatos.
No us negaré que l'obra està ben escrita (no obstant Roth és un mestre reconegut), i la traducció és prou bona, però al final em deixa un regust de "moralina"; vull dir que (i em sembla que és un mètode efectiu emprat en propaganda) a força de subratllar molt un fet o una actitud (en aquest cas la suposada "amoralitat" que comporta la promiscuïtat sense compromís que lloa el protagonista), finalment el que s'aconsegueix, per excés, és afavorir el punt de vista contrari, ni que sigui de forma indirecta.
Desconec si aquest era l'objectiu final de l'autor. No he llegit altres obres majors com la "Pastoral americana", per exemple, però aquesta em deixa un sabor agredolç, d'una certa falsedat.
Potser vaig errat, però l'enfocament proposat aquí per Roth em sembla encarat a una interessada i comercial controvèrsia. Ja em direu......
Per cert, el mateix autor ens en dóna una pista:
" La televisión hacía lo que mejor hace: el triunfo de la trivialización sobre la tragedia".
(Pàg. 112)
"Interessada i comercial controvèrsia" Ostres, tiet, m'has donat les paraules que buscava des de feia temps per explicar perquè Roth no m'acava de fer el pes. I no he llegit l'animal, encara que sí la pastoral i d'altres.
ResponEliminaÉs una apreciació totalment subjectiva, però hi veig un cert intent de ser comercial.... Per altra banda un fet molt nord-americà. Salutacions i gràcies pel comentari
ResponEliminaCom que no l'he llegit no puc opinar, però sí que alguna crítica o ressenya em sona en aquest mateix sentit. Lamento no recordar ni on ni quan ho vaig llegir, però més o menys venien a coincidir amb el que has dit tu.
ResponEliminaSegurament era un crític tan carcamal com jo mateix.... Bé, això potser indica que al Roth se lu veu una mica el llautó..
ResponElimina"Quan la lluita és autocomplaent deixa de ser una lluita i es converteix en una excusa."
ResponEliminaPhilip ROTH (New Jersey, 1933 - NY 2018)
Gran mereixedor del Premi Nobel de Literatura, però continuarem llegint p.e. Patrimony: A True Story, 1991
En aquesta llibre memòria de la malaltia i mort del seu pare Herman Roth.
ImmaC.