dijous, 29 de setembre de 2016


La desfachatez intelectual. - Ignacio Sánchez-Cuenca



Ignacio Sánchez-Cuenca
La desfachatez intelectual
(Escritores e intelectuales ante la política)

Los libros de la catarata (2016)

221 pàg.

Llegeixo aquest llibre, que no sé si qualificar d'assaig o d'opinió política (tant se val) per recomanació d'un amic. 

Es tracta d'un llibre de fàcil lectura (és curt), amb una posa àgil i ben trenada, amb la qual l'autor es dedica a desmuntar les tesis i contradiccions d'algunes de les "patums" hispanes ("SavaterCercas, Muñoz Molina, JuaristiAzúaVargas Llosa, MaríasEspada, etc. etc" -pàg 215- ) demostrant les seves incongruències quan aquests surten de les seves estrictes especialitats i passen a pontificar sobre temes polítics, bàsicament sobre el nacionalisme, el terrorisme i la crisi.
Lloable exercici el de Sánchez-Cuenca si no fos perquè molts dels citats (i alguns altres, a casa nostra també en tenim...) ja es desqualifiquen prou ells mateixos, i altres es dediquen a "opinar", potser de què no saben prou. I també, com passa en molts altres àmbits, part de la culpa no és tant dels "opinadors" com dels corifeus que els riuen totes les gràcies: si l'autor acusa els autors esmentats de manca de rigor, també ho podem extrapolar als seus lectors quan no es documenten per altres mitjans menys subjectius.
Coincideixo, però, amb l'opinió de l'autor de què les anàlisis d'aquests intel·lectuals tenen massa pes en el debat polític i arriben a crear (per una mena de "consanguinitat") uns corrents d'opinió que a vegades esdevenen majoritaris, però...... fins a quin punt l'interès que això sigui així és d'aquests autors o bé de qui els paga?


   " Son muchos los ejemplos de intelectuales que han interpretado el reconocimiento público que reciben por su obra literaria o ensayística como una forma de impunidad. Llegados a cierto punto de "consagración", saben que digan lo que digan, por muy arbitrario o absurdo que resulte, nadie les va a mover la silla" (pàg. 13)


5 comentaris:

  1. De patums d'aquestes en tenim una fotracada, també per aquí baix...

    ResponElimina
  2. Em sembla que hi estic d'acord sense llegir-lo :) De tots els autors citats, i d'alguns altres (que en todas partes cuecen habas), he deixat de llegir els seus llibres i m'he sentit a tort i a dret allò de "tens prejudicis" "allò que és l'autor no vol dir que no siguin bones les seves obres" ... doncs seran prejudicis si voleu però jo crec que les novel·les d'aquests personatges destil·len, com ho diria? no és una qüestió d'ideologia, és que senzillament no me'ls acabo de creure, ho pensava quan el Pac va escriure sobre la Ginzburg, la vida de l'autor influeix en la sinceritat quan escriu, i això es nota.

    ResponElimina
  3. Gràcies tiet Truman... sembla un bon exercici de sentit comú, intentar llegir-los com a autors, intentar entendre que més enllà del seu do literari, són persones i per tant susceptibles de cometre totes les bestieses possibles- Va molt bé, també, per entendre el què cada vegada és més evident a les xarxes socials, abans ja ho era als cafès i a les places dels pobles, "part de la culpa no és tant dels "opinadors" com dels corifeus que els riuen totes les gràcies: si l'autor acusa els autors esmentats de manca de rigor, també ho podem extrapolar als seus lectors quan no es documenten per altres mitjans menys subjectius." Recentment n'hem pogut gaudir d'un bon reguitzell...

    l'anoto!

    ResponElimina
  4. Jo no els veig a tots ben bé iguals, d'alguns d'ells en gaudeixo les obres, però en segons quines opinions no hi estic d'acord. I altres ni una cosa ni l'altra

    ResponElimina
    Respostes
    1. és impossible estar d'acord amb tothom i que tot ens agradi... i a vegades passa al revés, algú de qui admires les seves opinions i en canvi la seva obra no entusiasma.

      Elimina