dilluns, 5 de setembre de 2016

Siempre lecturas no obligatorias.- Wislawa Szymborska



Wislawa Szymborska
Siempre lecturas no obligatorias
Traducció al castellà de Manuel Bellmunt
Alfabia, 2014




El primer recull de les personalíssimes ressenyes de llibres de la Wislawa (enllaç aquí), a ca nostra, va acollir entre els seus comentaris les converses amoroses i incruentes de dos cors en lletres. Un diàleg poètic preciós, farcit de poemes i cançons, en francès algunes, i també en anglès, que va fer d'aquella entrada una de les més visitades del blog.

La recomanació d'elPac aleshores parlava de l'amor pels llibres que mostra aquesta dona i el seu consum quasi malaltís i va resultar una entrada afrodisíaca.

La segona part (Más lecturas no obligatorias) no afegia res de nou, excepte el plaer i el gaudi, sempre nous, de conèixer més, i continuar estimant-la, una dona que es vessa parlant de llibres, i escriptors, i tot el món que els envolta.

La tercera part, malgrat els risc que suposa fer una tercera tria d'articles, en principi menys brillant que la segona, que ja lluïa menys (a penes, és cert) que la primera, hauria d'acollir, i això és una invitació formal, l'esclafit lluent de la nit del foc, la trobada sota les estrelles o sota els llençols, el bes de l'amic i l'amat, de la amada i l'amiga, del gos i la canalla, del gat i l'urbanita single...

Estimeu-vos, si us plau, com estima aquesta dona "els llibres i sa lectura".

I hi feu-nos còmplices.

2 comentaris:

  1. gràcies Cavaliere!!
    visca la Wislawa!
    i la literatura i l'amor!!

    ResponElimina
  2. Les pas


    Tes pas, enfants de mon silence,
    Saintement, lentement placés,
    Vers le lit de ma vigilance
    Procèdent muets et glacés.

    Personne pure, ombre divine,
    Qu'ils sont doux, tes pas retenus
    !Dieux !... tous les dons que je devine
    Viennent à moi sur ces pieds nus !

    Si, de tes lèvres avancées,
    Tu prépares pour l'apaiser,
    A l'habitant de mes pensées
    La nourriture d'un baiser,

    Ne hâte pas cet acte tendre,
    Douceur d'être et de n'être pas,
    Car j'ai vécu de vous attendre,
    Et mon coeur n'était que vos pas

    Paul Valéry

    ResponElimina