Jonathan Franzen
Empúries ed.
2016
773 pàgs.
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Jonathan Franzen ho ha tornat a fer!
Ara amb "Puresa". Després de "Les correccions" i "Llibertat"
És tant bo que fa ràbia. Li donaries dos mecus, perquè és com el nen empollón i repel·lent que tot ho sap, i a més, sap que ho sap... I que sempre aixeca la mà de seguida per poder contestar...
És molt bo perquè, com que en sap i ho sap, necessita moltes pàgines per explicar la història i sempre ho fa bé (i a més, després llegir-lo és una festa)!
Per exemple: En una escena si una noia diu NO i el noi diu SÍ, Franzen ens explicarà tota la vida de la noia (i si fa falta, també la dels seus pares) perquè sapiguem les raons que han portat a la noia a dir que NO, però també ens explicarà, abans o després, la vida i les raons del noi... I això són pàgines i més pàgines... Sempre impecables... Tant és que parli de l'Alemanya de l'est als 70, com d'una redacció d'un diari d'internet de Denver, com d'una organització similar a Wikileaks i també perseguida, que ha d'operar des de la selva de Bolivia...
Sempre excel·lent.
Com va construïnt el relat... Amb llargs capítols de cada personatge, molt inoblidables tots, que quasi podrien ser novel·les independents...
En Franzen és boníssim amb els diàlegs, que n'hi ha molts, però també és d'antologia, per exemple, la seva prosa quan fa servir dues pàgines per explicar el paisatge de la selva de Bolívia, on fins i tot parla d'olors i sembla que ho poguis olorar...
És una bomba. El putu amu!
Un exemple:
"La vida amb en Tom era estranya, mal definida i d'una temporalitat permanent, però justament per això una vida d'amor veritable, perquè era una decisió lliure que tots dos prenien cada dia, cada hora. Li recordava una distinció que havia après de petita a l'escola dominical. Els matrimonis de tots dos havien sigut propis del Vell Testament, ella perquè s'havia dedicat a honorar el pacte que havia fet amb en Charles, i ell per la por que li havia inspirat la ira i el judici de l'Anabel. Al Nou Testament, l'únic que importava era l'amor i la lliure voluntat"
És com si en Txekov o en Tolstoi s'haguessin reencarnat amb en Cristiano Ronaldo i en sortís La Gran Novel·la Americana!
Potser que em va agradar tant "Les correccions", no vaig trobar tan bo "Llibertat". Segons tu és tan bona que li donaré una oportunitat a aquesta "Puresa". Gràcies, Toni.
ResponElimina(No he entès bé això del Txèkhov i Ronaldo.)
Pac,
ResponEliminaEn el moment que ho vaig escriure ho veia clar:
Txèkov i Tolstoi entesos com autors sublims es transformen en un jugador impossible i dictador com el portuguès. Resultat: Un novel·lot...
Potser és una teoria un pèl agosarada...
Estic completament d'acord que Franzen és al·lucinant. Pren un personatge, l'exprimeix fins a dir prou, llavors l'allibera i agafa el següent, així un altre i un altre...Quan ja penses que no serà a temps de reprendre tants fils, en té prou amb una frase per lligar-ho tot. Els diàlegs també són sempre versemblants, informatius, rellevants... Les descripcions ubiquen... És una màquina. Un mestre. Un artesà.
ResponEliminaPeeeeeerò
Saps que sempre tinc la sensació que, al final, no en queda res? Vull dir, com una bona pel·lícula americana (boníssima) que amb el pas dels anys ja no recordes. En contraposició a aquella pel·lícula francesa que cites i recomanes i tornaries a veure mil cops.
De tota manera, per a mi, la seva millor encara és "Llibertat".