Els quaranta dies del Musa Dagh.- Franz Werfel

Franz Werfel

Els quaranta dies del Musa Dagh

Traducció (de l'alemany al català) de Ramon Monton

Edicions de 1984, 2015

Aquest és un d'aquells llibres dels quals et saps el final, encara que, al final, el final és sempre un altre.

Vaig caure en ell mitjançant una conjunció o conspiració:

- va venir Varujan Vosganian a presentar El libro de los susurros a València, una de les joies del meu cànon particular,

Núria, una de les dues llibreteres que fan set, em va parlar del llibre i me'n va fer cinc cèntims, 

- jo venia de llegir la lletra femenina blau pàl·lid del mateix autor...

Un llibre de guerra. I vaig recordar El manuscrito carmesí, de Gala, i les pàgines plenes de detalls de batalles que em vaig saltar aleshores. Un altre llibre de patir. Vés a poquet a poquet, em vaig dir...

I ha estat un any damunt la taula; i ha anat i tornat un fum de vegades a la caseta de llegir amb espelmes.

És llarg. Però és Werfel: està molt ben escrit, i la traducció és bona. I els detalls de batalles no sobren ni un ni cap. Anant amb compte, es pot llegir sense perill. Encara que la història és la d'un poble perseguit. La d'un home que tria el seu destí. Més bé, que l'asumeix. La història d'una família i 4.500 persones més front a l'extermini d'un poble. Una muntanya, la de Moisès, i la gent que es va refugiar en ella i allí va patir. La història d'un setge i un vaixell francès.

Segons conten, el llibre va ser un best-seller entre el jovent als guetos jueus de l'Alemanya de la Segona Guerra.

Els quaranta dies van ser l'agost i el principi de setembre de 1915, cent-un anys fa ja.

No oblidem, orfes.