divendres, 16 de setembre de 2016

Els quaranta dies del Musa Dagh.- Franz Werfel




Franz Werfel
Els quaranta dies del Musa Dagh
Traducció (de l'alemany al català) de Ramon Monton
Edicions de 1984, 2015




Aquest és un d'aquells llibres dels quals et saps el final, encara que, al final, el final és sempre un altre.

Vaig caure en ell mitjançant una conjunció o conspiració:
- va venir Varujan Vosganian a presentar El libro de los susurros a València, una de les joies del meu cànon particular,
Núria, una de les dues llibreteres que fan set, em va parlar del llibre i me'n va fer cinc cèntims, 
- jo venia de llegir la lletra femenina blau pàl·lid del mateix autor...

Un llibre de guerra. I vaig recordar El manuscrito carmesí, de Gala, i les pàgines plenes de detalls de batalles que em vaig saltar aleshores. Un altre llibre de patir. Vés a poquet a poquet, em vaig dir...

I ha estat un any damunt la taula; i ha anat i tornat un fum de vegades a la caseta de llegir amb espelmes.

És llarg. Però és Werfel: està molt ben escrit, i la traducció és bona. I els detalls de batalles no sobren ni un ni cap. Anant amb compte, es pot llegir sense perill. Encara que la història és la d'un poble perseguit. La d'un home que tria el seu destí. Més bé, que l'asumeix. La història d'una família i 4.500 persones més front a l'extermini d'un poble. Una muntanya, la de Moisès, i la gent que es va refugiar en ella i allí va patir. La història d'un setge i un vaixell francès.

Segons conten, el llibre va ser un best-seller entre el jovent als guetos jueus de l'Alemanya de la Segona Guerra.

Els quaranta dies van ser l'agost i el principi de setembre de 1915, cent-un anys fa ja.

No oblidem, orfes.

3 comentaris:

  1. a la llista... per després del susurros...

    una ressenya que arriba ben endins

    gràcies cavaliere!

    ResponElimina
  2. Crec que el Franz Werfel és un gran escriptor al qual no se li ha considerat prou la seua vàlua, a banda d'"Una lletra femenina de color blau pàl·lid, tenim la "Novel·la de l'òpera" ressenyada també al nostre blog (https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2010/08/verdi-la-novella-de-lopera-franz-werfel.html). I ara aquesta novel·la sobre el genocidi armeni, "Els quaranta dies del Musa Dagh", que ens porta icr. Gràcies per la ressenya.

    ResponElimina
  3. Sembla que Kafka, malgrat Kafka naturalment, li va fer massa ombra. Interessos? No ho sé, però sempre n'hi ha darrera de tot. Em vaig enamorar de Werfel amb la lletra femenina de color blau pàl·lid. Els quaranta dies és una obra mestra. Per mi, clar.

    ResponElimina