dimecres, 28 de setembre de 2016

La mecànica de l'aigua - Silvana Vogt

Silvana Vogt
La mecànica de l'aigua
Edicions de 1984, setembre 2016




No és una novel·la, és l’aigua, no hi ha capítols, hi ha esculls i dos nàufrags, amb les butxaques plenes de records i remordiments, que s’aferren al mateix tros de fusta. La Vera, que ha fugit del corralito, de la seva Argentina perquè li pesava massa la vida, i l’Eliseu, un editor a qui li pesen massa el temps i les absències. Aparentment res en comú, tret de la passió lectora, que no és poca cosa,  però ja se sap que una vegada que les aigües es barregen, encara que siguin de continents diferents, de generacions diferents, mai més es podran diferenciar  i la mecànica les afectarà de la mateixa manera. 

No vull explicar més, perquè  com l’onada a la riba esborraria la màgia escrita damunt la sorra, però heu de saber que la Silvana Vogt ens fa entrar a les seves aigües i ens hi fa solcar ones, a vegades de les que bressolen, d’altres de les que t’ofeguen. Sap  com transmetre les emocions i que la Vera i l’Eliseu i en Kantiano ens arribin al fons del cor, ho fa a través del ritme, dels enfocaments en picat damunt la fragilitat de la protagonista, de la mirada tendra cap a l’editor, i dels llibres i la literatura, però és molt més que això, l’autora domina el llenguatge i fa ús del seu mestratge, teixeix una xarxa de pescar amb les paraules,  atrapa i provoca una lectura voraç, i un buit quan s'acaba.

“Tan sols una pena creixent com un esvoranc dins l’ànima. I la solitud. El silenci de la casa. La balconada sense ningú. La buidor del llit. Els llibres escampats per terra. Els estris de cuina nets, inútils. Els poemes sense destinatari guardats dins d’una capsa. Els vins envellint al rebost. La ratafia agafant graus dins d’un armari. Bach prohibit. I l’olor d’espígol envaint-ho tot.”

“Els llibres haurien d’estar col·locats per afinitats i no segons l’abecedari. Per ciutats, per llibreries, per amistats entre escriptors, per maneres de sentir. Endreçar per mitjà d’una convenció que no té res a veure amb l’experiència personal de la lectura és un error....”

1 comentari:

  1. Sembla un llibre fet a mida d'apassionats lectors? El tindrem ben en compte. Mercès, Anna, per compartir-lo.

    ResponElimina