dimecres, 31 d’agost del 2016

LA INSÓLITA PASIÓN DEL VENDEDOR DE LENCERÍA. Asako Hiruta

La insólita pasión del vendedor de lencería
Asako Hiruta
Reservoir Books ed.
2016
216 pàgs.
Traducció de Marta E. Gallego Urbiola






No sé si aquesta novel·la és un clar exemple del que últimament s'anomena narrativa chick-lit, perquè no la sovintejo però sí que he trobat un relat fresc, quasi de comèdia romàntica (però que tampoc és una cosa negativa) en 3/4 parts de la novel·la, tot i que llavors el que m'ha acabat interessant més ha sigut l'última part perquè és on l'argument s'escapa d'aquest [diguem-ne] "costumbrisme romàntic" femení més característic per endinsar-se dins el drama que ha de viure la protagonista.

Asako Iruta és una autora japonesa que havia guanyat un premi de literatura eròtica de dones per dones [Glupss!!! Així ho diuen a la nota biogràfica interior...] i un parell de recull de contes abans de consagrar-se amb aquest text llarg de "La insólita pasión..."

L'argument és una noia jove que treballa a una petita agència de publicitat a Tòquio i que un dia, casualment, entra a una curiosa i amagada botiga de roba interior femenina amb un curiós venedor.
A partir de les seves compres de roba interior i de la seva relació amb la botiga i el seu venedor anirà resolent alguns episodis descontrolats de la seva existència diària.
El to del relat, pot fer pensar una mica en aquest estat emocionalment catatònic, dels habitants japonesos a les seves grans ciutats, que hem vist a les pel·lícules japoneses contemporànies, habitants superats pel seu entorn; i sense la deriva romanticona i simpàtica que després va agafant el text (almenys fins abans del principi del desenllaç) fins i tot podríem veure connexions amb els relats "més normals" del Haruki Murakami quan passen a ciutats.

En tot cas és una lectura curiosa...

"Las personas cambiamos de forma de ser según con quién nos encontramos en cada momento. A veces lo hacemos de manera consciente y a veces sin darnos cuenta, pero es un hecho innegable. Tratamos de parecer más altos, más bajos, más solícitos, más dignos o simplemente intentamos agradar a nuestro interlocutor. Por eso, nuestro "verdadero yo" solo existe cuando estamos solos, ya que el contacto con otro ser humano nos transforma de inmediato."

1 comentari: