Svetlana Alexievich
Debolsillo ed.
2015
406 pàg.
Traducció de Ricardo San Vicente
Poca cosa es pot dir més de la última Premi Nobel, la bielorussa Svetlana Aleksievitx, que no s'hagi dit ja.
Repetir, un cop més, que és un premi molt merescut i per una autora que parteix del periodisme literari i la realitat.
Aquest seu "Voces de Chernóbil" el podríem ajuntar amb el clàssic "Hiroshima" de John Hersey; però mentres aquest relata el Moment, el text de l'Svetlana és un recull de monòlegs d'entrevistats supervivents de l'explosió, familiars... Tots víctimes anònimes... Gent de l'exèrcit, científics... El Després.
Comença amb un dels primers bombers que hi va arribar just després de l'accident, un relat aterrador explicat per la dona del bomber; igual que tota la resta de veus que van entrant en el text i que ens van explicant com van ser la seves vides a partir de llavors.
És desolador i tristíssim perquè, a més de la tragèdia, hi podem veure la ineficàcia del sistema rus d'aquell moment, que estava en declivi i que l'explosió de la central nuclear de Txernobil va certificar i, sobretot, accelerar.
Mentre Gorvachov sortia a la televisió dient que només era un incendi i que tot estava controlat, milers de persones, totes innocents, anaven morint per culpa de la inoperància del poder i les decisiones equivocades o tard que els dirigents van anar adoptant.
I el que anem llegint amb horror és el que ens va explicant la gent normal que era allà, mal informats mentre respiraven la radiació.
Com els hi va canviar la vida el succés i a molts com els hi va afectar a la salut a ells i als seus familiars.
"-¿A ver si sabes cuál es mi mayor deseo?
-¿Cuál?
-Una muerte corriente y no como las de Chernóbil."
Nens que vivien a pocs quilòmetres de la central, families desallotjades, iaies que no van voler marxar dels seu poble ni deixar les cases, bombers que van anar a la central sense protecció igual que els milers de joves efectius que l'exèrcit va anar enviant a la zona.
Tots van explicant com van viure la catàstrofe, que va acabar sent un dels pitjors moments del segle XX.
És duríssim i llegir-ho posa la pell de gallina, però com a text és impecable.
(L'editorial Raig Verd està publicant altres obres de Svetlana Aleksievitx al català!!)
He llegit PREGÀRIA DE TXERNÒBIL de l´editorial Raig Verd.
ResponEliminaUna lectura dura on la realitat supera la ficció i les llàgrimes no et deixen llegir:tanta destrucció i patiment...
I mai prou agraïment a l´autora Premi Nobel de Literatura S.ALEKSIEVITX per donar VEU a dones i homes que van patir la tragèdia.
Quan l´autora va passar per BCN l´editorial Raig Verd,editora Laura Huerga, s`hi va implicar en diferents debats amb la presència de l´autora. Es pot veure al seu blog.
M´agraden els dos títols Voces de Chernóbil. Crónica del futuro.
i Pregària de Txernòbil.
Gràcies!
Imma C.
Hola Imma,
ResponEliminaNo estava al cas que Raig Verd havia traduït també aquest...
I tens raó... Gràcies a aquesta gent que investiga i treballa sobre el terreny: períodistes, enviats especials, webs i autors com l'Svetlana... Que ens avisen d'histories i fets que d'altra manera no ens arribarien; moltes vegades per la distància però moltes perquè el poder no vol que ho sapiguem...