Somnis d'estiu ran de mar - Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria

Arxiduc LLuís Salvador d'Àustria

Somnis d'estiu ran de mar

Ensiola Editorial, 2015

Primera edició de 1912

A la contraportada hi podem llegir:

"El gran investigador que fou l’Arxiduc no deixa massa espai a l’home sensible que porta dins per a l’expansió dels seus sentiments més íntims. El positivista dóna lloc al viatger sentimental en poques ocasions. Una d’elles, potser la més notable, és a Somnis d’estiu ran de mar, on la seva prosa captura instants de bellesa que menen el lector a amarar-se de la naturalesa transcendent de les coses."

 L'Arxiduc, home savi i estudiós de la mediterrània, visità per primera vegada l'illa de Mallorca l'any 1867 i se n'enamorà,  el 1872 comprà el monestir i col·legi de Miramar, amb el doble objectiu de gaudir de la costa de Valldemosa i el de recuperar la figura de Ramon Llull. La seva gran obra principal fou "Die Balearen in Wort und Bild geschildert (1869-1891)", que és el primer estudi global de tot l’arxipèlag i en el qual ocupa un lloc central Mallorca.

En aquest enllaç a la pàgina del Consell de Mallorca ens expliquen qui fou l'Arxiduc.

"Somnis d'estiu ran de mar" són les seves impressions de la contemplació de la costa malloquina, són una delícia per a tots els sentits, i si aconsegueixes tancar els ulls mentre llegeixes et transporta directament a una cala mallorquina on  pots sentir les onades i l'escalfor del sol,  els diferents ocells que s'hi passegen, els peixos que hi neden, els eriçons, la transformació dels núvols... la comunió  poètica entre una natura exuberant i ufanosa i un humilíssim observador. 

Setanta-set pàgines que us recomano moltíssim!!

"I per gosar d'aquests magnífics quadres no se necessiten col·leccions d'art de rics senyors, ni els museus d'un gran ciutat; per tot arreu los tenim oberts i disfrutables, a cada vorera de roques del món. És tan solament necessari que un aprenga a mirar-los, a apreciar.los i a gozar-los. Cap art per perfeccionada que sia por representar lo que la naturalesa mos mostra. Quin alarde de formes, quina magnificiència de colors, quina varietat se desarrolla davant els ulls marevellats!"

"La mar i el cel són tan blaus, tan profundament blaus, que sembla que un se mescla amb l'altra, i des de la costa precisa tirar la retxa de l'horitzó per conèixer fins on arriba la mar. Solament en un punt únic se veu un puntet blanc; és la vela d'alguna petita barca viatgera; per lo demés, res en tot l'horitzó gran i ample. I així la presència dels homes expressada per la petita vela blanca no destorba la gran tranquil·litat de la naturalesa, ni la domina; no ñes més que un accessori molt secundari."

(Esperem que no aixequi el cap de la seva tomba, ben segur s'entristiria... )