Kaouther Adimi
Les nostres riqueses
Traducció d'Anna Cassasas
Edicions del Periscopi, 2018
Aquesta és una història trista, La historia d'una llibreria a Alger (de nom conegut a ca nostra: Les vraies richesses, de Jean Giono) que ha esdevingut una mena de biblioteca popular no gens concurrida i que cal tancar per convertirla en un negoci de fabricació de bunyols.
Ryad anirà des de París, per tal de desfer-se dels llibres i endreçar el local.
Coneixerà la llibreria, el barri i la ciutat. I la gent.
I també un poc de la història d'un país colonitzat i descolonitzat. Lliure i alliberat. Posseïdor dels béns necessaris per ser un gran país i desposseït.
El llibre està ple de gent que no s'estima els llibres.
Però coneixerem gent cega que els reconeix pel tacte. Gent que es negarà a vendre pintura per fer difícil el tancament de la llibreria encara que després ens convidaran a sopar. Mestres que agraeixen Déu que hi hagi gent que vol regalar llibres per als nens però els rebutgen per por. Coneixerem l'Abdallah, que no s'estima llegir però espera al davant de la llibreria el seu futur (amb la seva mortalla a les espatlles, per no molestar ningú al darrer dia) després d'haver viscut a la llibreria els últims anys.
Coneixerem l'aventura que emprén l'Edmond Charlot de crear una llibreria molt especial on vendre, prestar i editar. La tragèdia d'estimar-se els llibres i voler viure d'ells. La riquesa i la misèria d'anar per la vida amb lectors, escriptors, llibrers, venedors de paper, polítics, mestres, gent de la nit, vigilants...
Un altre llibre per a gaudir.
Una llibreria que va ser punt de trobada d'escriptors com Giono, Camus, Saint-Exupéry, Gide...
ResponEliminaAquest llibre retrata la passió (i la lluita) pels llibres i la literatura, i em sembla una declaració d'amor per ells i, sobretot, per la ciutat on estava, Alger, i la seua gent.
Em va agradar prou, curtet, aparentment senzill, però amb un sentiment a dintre poc comú. Una altra petita joia de Periscopi.
ResponElimina