Espurna de vida, llum del coneixement, que s´expandeix, dòcil, per tots els confins. Música immortal que camina i vola per la nostra terra i per tots els cels.
La canten els trànsfugues, els empresonats, i tots els migrats que no tenen sostre, la piulen plorant. Llàgrimes que cauen tan endins del cor, que commouen l´ànima
dels àngels de Rilke, closa en la natura. La fan trontollar: Música que atura aquell caminant en veure la cigonya i el seu vol rasant, sense cap frontera
que li barri el pas, puntejar lleugera sobre la teulada que li fa de niu. I ell pot volar: Poesia. Música de l´ànima, teixida amb paraules.
POESIA
ResponEliminaMúsica de l´ànima. teixida amb paraules
Espurna de vida, llum del coneixement,
que s´expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.
La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrats que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l´ànima
dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar: Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera
que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell pot volar: Poesia. Música
de l´ànima, teixida amb paraules.
Rosa Fabregat (Cervera, 1933)
Imma C.