Leonardo Faccio
Debate Ed.
208 pàg.
"Jugar a fútbol es una manera de seguir viviendo en la infancia."
Aquesta aproximació al famós futbolista que li fa el també argentí Leonardo Faccio es presenta com una biografia però no ho és i acaba sent literatura de la bona amb un personatge real que de portes endins podria ben ser un curiós personatge de novel·la...
Què es pot explicar en un llibre d'un dels personatges més famosos i globals de l'actualitat i que cada dia els diaris porten informació d'ell?
Doncs quasi tot (excepte de futbol) perquè l'autor aconsegueix parlar amb el carnisser de Castelldefels que li porta la carn a Messi(!!!), els seus avis, amb la germana, el profe d'informàtica de La Masia, els seus amics de l'infància, companys de selecció argentina...
"-Porque me cansa porque no hago nada. Estaba todo el día al pedo y también me aburre estar así.
(...)
Empecé a Ver Lost y Prisión Break. Pero me terminó por cansar. Porque siempre pasaba algo nuevo, una historia nueva y aparte sempre otro te la contaba.
Messi se aburre con Lost.
Messi es zurdo."
Un noi que viu només pel futbol, adicte a la migdiada, enganxat sempre a la Blackberry© que és com sol comunicar-se amb el seu entorn; no li agrada escriure ni llegir... I sempre sembla no tenir mai res a dir quan li posen un micròfon al davant...
I que és com si només al jugar a futbol es convertís en un altre... Aquell nen que no creixia i que cada nit s'havia de xutar hormones; o que a l'escola no parlava mai ni amb la professora o que a l'últim Mundial de futbol quan Maradona el va nomenar capità de la selecció argentina Messi no volia perquè això li suposava haver de parlar al vestuari amb tots els jugadors...
Tant ben escrit que sembla un llarg artícle periodístic, amb la èpica dels bons relats esportius i la màgia de les coses inexplicables, que a vegades també és la màgia de l'esport...
I encara que no us agradi el futbol us acabareu enamorant d'aquest noi encantador, reservat i misteriós quan no juga al futbol...
Gràcies Toni!
ResponEliminaToni, fa poc vaig comprar un llibre d´un autor argentí que es deia Dante Panzeri, "Fútbol, dinámica de lo impensado" (el titol potser no es aquest pero s´acosta). I és una obra mestra. El vaig llegint poc a poc. Es un tractat quasi filosòfic sobre el futbol. Va ser publicat al 66 i ara l´han reeditat. Es una obra mestra. Gràcies pel teu post. Segur que val molt la pena.
ResponEliminaEduard;
ResponElimina(Els argentins parlen massa, però escriuen molt bé!... També té un llibret amb 2 o 3 assajos de futbol en Delibes...)
La millor selecció argentina de tots els temps:
Jorge Luís Borges, d'entrenador.
De porter: Julio Cortázar
De defenses: Bioy Casares, Alejandra Pizarnik, Rodolfo Walsh
Al mig del camp: Osvaldo Soriano, Manuel Puig, Patricio Pron, Alan Pauls
Davanters: Rodrigo Fresán, Ricardo Piglia, Fogwill