Liudmila Petrushévskaia
Érase una vez una mujer que quería matar al bebé de su vecina
Traducción: Fernando Otero
Prólogo: Jorge F. Hernández
Atalanta, Ars brevis, 2011
Allò que diu Atalanta
Un títol amb ganxo.
Dinou contes.
Una edició, com les d'Atalanta, deliciosa.
Dinou històries molt rares.
Premi Mundial de Fantasia en 2010.
El conte que dóna títol al llibre no és el més fort.
Recomanable del tot.
"EL SECRETO DE MARILENAHabía una mujer tan gorda que no cabía en los taxis y en el metro ocupaba todo el ancho de las escaleras mecánicas.
Necesitaba tres sillas para sentarse, dormía en dos camas y trabajaba en el circo como levantadora de pesas.
Era una mujer muy desgraciada, y eso que hay muchas personas gordas que viven felices. Se distinguen por su carácter afable y su buen corazón, y a la gente le suelen caer bien los gordos.
Pero nuestra gorda Marilena guardaba un secreto: tan sólo de noche, cuando llegaba a su habitación en el hotel (en el circo, ya se sabe, siempre está de gira), donde tenía tres sillas y dos camas a su disposición, podía ser ella misma, es decir, se convertía en dos mujeres de aspecto normal, muy guapas, que inmediatamente se ponían a bailar.
[...]"
LESBOS
ResponElimina...
I see your cute decor
Close on you like the fist of a baby
Or an anemone, that sea
Sweetheart, that kleptomaniac.
I am still raw.
I say I may be back.
You know what lies are for.
Even in your Zen heaven we shan't meet.
Sylvia Plath*
Llàstima que avui és diumenge i no el puc anar a comprar!!!!!!
ResponEliminaSurrealista!.Tinc curiositat per la fotografia de la portada.
ResponEliminaSobre la foto de portada, al llibre només parlen d'una web (boners.com) que no he volgut visitar, perquè està en angles i diu coses rares...
EliminaSi, és una web una mica rareta.
EliminaLa foto del quadre és de Lenin i sembla una reunió de govern...
Tindrà lligam amb algún conte del llibre?. L'hauré de llegir, em té intrigada.
amb les màscares no havia reconegut al marianu...
EliminaElla és total!
ResponElimina