diumenge, 19 de febrer de 2012

Libro de familia.- Félix Grande










Félix Grande
Libro de familia
Colección Palabra de Honor - Visor Poesía, 2011




Un altre exemple d'un autor que té assegurat el meu seguiment (ja coneixeu la meva passió per aquest home: Biografía (1958-2010), - Memoria del flamenco, La balada del abuelo Palancas...).



El nou llibre del Sr. Grande produeix sensacions (sovint penso que això és el que busco en els llibres):
- la sobrecoberta rugosa, les tapes setinades, el paper del bo...
- lletres en dos colors, el color del paper és lleugerament salmó, una maquetació acuradíssima...

El llenguatge que usa és el mateix al que ens té acostumats Grande: et fa olorar i veure i sentir i gustar del que diu, té frases que t'escanyen, et fa deixar de respirar de vegades...

Acaba així:

Este libro se acabó de imprimir en Madrid
el día 27 de Octubre, cumpleaños
de Francisca Aguirre.
I comença:

GRUPO ESCOLAR
Fila dos, desde abajo.
El sexto, de derecha a izquierda.
En tus ojos dos clavos de silencio,
garrapatas de sino. Cuánto miedo,
cuánto dos ojos, hijo mío, pariente
absoluto y menesteroso.
Yérguete. Desapénate:
disfruta ya del desagravio:
esta cazuela de sosiego
que ambos nos hemos merecido:
yo aquí en tu infancia y tú allá en mi posguerra...
[...]
I entre tots dos, dotze textos fortament poètics, encara que alguns tinguin forma de prosa. Uns de dues o tres pàgines. Uns altres de gairebé quaranta.


Memòria de la infància. L'ajust de comptes amb la seva mare. El record de la mort. La vellesa. La vida compartida amb Donya Francisca Aguirre. El record d'un sogre esborrat de l'Espasa. Una recapitulació del flamenc i un homenatge a Bach i a Machado. Una declaració d'amor a la vida i a l'esperança.
Un passeig pel llenguatge, per la saviesa dels anys i la consciència i la dignitat.
Un llibre que no abandonarà la meva tauleta de nit, encara que ja l'he llegit.


6 comentaris:

  1. L'he fullejat, i és una passada de llibre físicament, i pel poc que he llegit i tu contes em sembla que de contingut també.

    ResponElimina
  2. peeeeeeeeeeeeeeer favoooooooooooooooooooor.... tinc una crisi de lecturina!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'han dit que llegint es cura...

      Elimina
    2. gràcies... ho intentaré...

      Elimina
  3. Miu,
    Què vol dir?
    Que llegeixes molt o que llegeixes poc?

    A mi m'acaben de regalar el de la Marina Espasa i té molt bona pinta! (per si et pot ajudar!!)

    ResponElimina
  4. vull dir que em falta temps....i no uns minuts.....per llegir i per fer mil coses...

    ai, aquest de la Marina Espasa ja em cridava l'atenció sense haver-lo vist, imagina't si a sobre té bona pinta... però és que en tinc una pilaaaaa que sembla un pilar de vuit!

    poc a poc i bona lletra, ara me'n vaig directe a "Helen Hessel", ja us explicaré!!

    ResponElimina