El Desert dels Tàrtars

El desert dels Tàrtars

DINO BUZZATI

En català

Empúries, 2006

Traducció de Rosa M. Pujol i Mercè Senabre

En castellà

Gadir, 2005 (6a edició 2011)

Traducció de Carlos Manzano

Pròleg de Jorge Luís Borges

Poc m'atreveixo a dir d'aquest clàssic del S. XX, només cal fer una búsqueda pel google per veure la quantitat de blocs que en parlen, per tant només us explicaré les sensacions que m'ha causat la seva lectura. Des de la primer pàgina em va envair un sentiment de tristesa, fred, soledat i impotència terrible que m'ha durat fins el final, des del principi ja t'imagines com acabarà però tot i així continues com en Giovanni Drogo amb l'esperança que la cosa canvïi.

Us en transcric un bocinet, en castellà, perquè és en la llengua que l'he llegit:

"A través de los cristales sucios se veía, al sesgo, un trecho de muro. También éste estaba inundado de sol, pero no inspiraba alegría. Era la pared de un cuartel; que hiciese sol o hubiera luna, para el muro era totalmente indiferente, bastaba con que no surgiesen obstáculos para la buena marcha del servicio, el muro de un cuartel y nada mas y, sin embargo, un día, en un lejano septiembre, el oficial se había quedado mirándolo como fascinado; entonces esas murallas habían parecido custodiar  para él un destino severo pero envidiable. Aunque no lograra considerarlos hermosos, se había quedado inmóvil unos minutos como delante de un prodigio."

I això gentilesa d'en Bernat, un francès afincat  a les nostres terres, que em va veure llegir aquest llibre mentre dinava al seu restaurant, i em va dir (imagineu-vos-ho en accent francès) "És un llibre de bojos, de bojos!!  sempre m'ha  recordat  aquesta cançó":