Rafael Pinedo
Salto de Página Ed.
151 pàg.
No la llegiu perquè tardareu temps a oblidar les imatges aberrants que descriu d'un món apocalíptic i bàrbar, tot gris i plè de fang...
"Se llama Plop. Es el ruido que hizo al caer en el barro cuando nació. Su madre, la Cantora, lo dio a luz sobre una carreta en marcha. El niño cayó al suelo y fue recogido por la vieja Goro, uno de los pocos humanos que conocieron la civilización, que aún recuerdan qué era leer y escribir..."
Súper ben escrita. Molt minimalista. És com si multipliquessim "La carretera" per "Meridià de sang" (totes dues de Cormac McCarthy) i en resulti "Plop".
La història del nen "Plop", orfe des del seu neixement, després adoptat per la vella de la tribu i com evoluciona i sobreviu fins a coronar-se cap de la tribu.
Té alguna cosa aquest relat, que tot i la violència i com els personatges ténen només un destí marcat, t'anima a seguir llegint.
El nen, inocent al principi (fa pensar en el noi protagonista del "Chico que se enamoró de la luna" de l'Spanbauer), aprèn perquè ho ha de fer, sobreviu, persevera i com sucumbeix al deliri...
De culte.
com ens coneixes, company, farem tot el possible per no fer-te cas, i llegir-lo...
ResponEliminaFeliç Sant Jordi per tothom!
Toni, ja saps como som els humans. Si ens dius que no la llegim....
ResponEliminaMolts llibres i roses per a tothom. Aquest migdia m'el prenc festiu i aniré a donar un tomb pel centre de Barcelona. Felicitats!!
Envetja que ens fas, Isabel. Enguany és el primer dia de Sant Jordi que ací, al País Valencià no rebem el senyal de Tv3, gràcies a l'inovidable Camps i a tota la seua colla. És per això que no hem viscut encara que siga en la distància aquesta festa del llibre i la rosa.
ResponElimina