dijous, 19 d’abril del 2012

UN ALTRE GOT D'ABSENTA

Un altre got d'absenta
TINA VALLÈS
labreu, 2012

Contraportada
Tot canvia després d’un altre got d’absenta. Deixes el got damunt la taula, mires per la finestra i tens temps de veure una línia de llum que recorre fugaçment el carrer, il·lumina per un instant la roba estesa en un balcó i es clava al portal de casa. Darrere dels vidres encesos endevines les siluetes dels Nohisom, que es deixen engolir per la fosca de l’escala. Ara passen les cosines Tonell, que corren cap al teatre aferrades a la bossa. Madona Quèlonia, la més vella del barri, escura les seves eternes escopinyes. I sempre aquesta llum que projecta clarobscurs en tots els rostres que troba, tots anònims i alhora protagonistes del dia a dia. Què els passa pel cap? Quines penes els afligeixen? Quines secretes alegries? Per què no riu mai el cambrer Zero? En Borris Sol esgarrapa la guitarra i en treu una cançó d’amor que només el seu germà valorarà com cal. Les persianes del senyor Búnquer ho vigilen tot. La llum declina.
Tina Vallès observa la vida que transcorre a l’escala, als carrers, al barri. Imagina rastres d’històries en les ombres disfressades de normalitat que ens passen pel costat i que amb prou feines veiem, però que formen part de les nostres vides. I ho fa amb la subtilesa i la precisió d’una llum fugaç que enfoca el més petit detall i deixa entreveure tota una escena

PERILL, LECTURA ALTAMENT RECOMANABLE!! S'ha de prendre amb mesura doncs pot provocar greus crisis d'hiperlecturina, efectes secundaris: que et prenguin per boja quan se t'escapa una rialla, somriure o sospir quan estàs al tren o dinant sola al restaurant, depressió i mono quan arribes a la pàgina 125 i addicció a l'autora.
Ara, "en serio" m'ha agradat moltíssim, fa unes descripcions sempre genials, a voltes encantadores a voltes  escruixidores, retrata a tothom, petits, mitjans i grans, homes i dones, bons i dolents. El llibre està dividit en tres parts, cada una iniciada amb fragments d'escriptors Rodoreda i Perec per la primera part, destinada als veïns que viuen en un mateix edifici i a aquelles petites coses que fan i que els individualitza. A la segona part el fragment és d'Italo Calvino, i  hi descriu a personatges extravagants o que senzillament criden l'atenció. I per iniciar la tercera ha escollit un fragment de Màrius Serra, i la dedica a la descripció de diferents personatges des del punt de vista professional. Un fragment de Gonçalo M. Tavares finalitza amb "un altre got d'absenta". 

links:

8 comentaris:

  1. Gràcies a tu Tina! i continua produïnt, que aquí continuarem comentant....

    ResponElimina
  2. Tal com ens té acostumats la bona miu, una recomanació deliciosa: relats breus que parlen dels veïns de l'escala, del carrer i del barri, descrits amb afecte, cruesa, ironia, imaginació, respecte (se li nota molt a l'autora qui li cau bé i qui es mereix esperar el seu torn a la carnisseria)...
    És un llibre d'aquells que vols seguir llegint-los encara que hagis d'apagar el llum ja, que és tard i demà matines...
    Gràcies, miu, i gràcies, Tina, això no cal dir-ho.

    Per cert, l'autora en el seu blog (l'adreça la teniu a dalt) ha proposat que es voti un dels diferents relats: el més votat serà premiat amb la seva continuació. El termini per votar acaba el 30 de maig.
    "Zi me queréis irsen" i voteu aquest relat, sispli:

    LA RETRATISTA VOL RETRATAR-SE

    Es despulla de bolígraf, llibreta, teclat i pantalla, es calça una tercera persona ben fresca i es mira per dins i per fora: la retratista vol retratar-se.
    Et despulles de bolígraf, llibreta, teclat i pantalla, et calces una segona persona ben còmoda i et mires per dins i per fora: la retratista vol retratar-se.
    Em despullo de bolígraf, llibreta, teclat i pantalla, em calço una primera persona ben atrevida i em miro per dins i per fora: la retratista vol retratar-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, una campanya i tot! :) Gràcies, ICR!

      Elimina
    2. tots i totes necessiten una segona part, inclòsa la retratista, m'hi jugo un pastís de xocolata!

      ho sento cavaliere jo he votat tofu...

      Elimina
  3. ja ho havia vist, miu, només és per emprenyar un poc, que no "zoy güeno" jo...

    ResponElimina
  4. Ya lo zabía era per posar més llenya al foc! Tofu, Tofu, Tofu!!!

    ResponElimina