Miguel Roig
Península ed.
2013
129 pàg.
"La cosa más importante del mundo es saber ser uno mismo"
Montaigne.
En el món que estem és important tenir personalitat, però sobretot que els altres ho sàpiguen.
Aquesta necessitat de ser un mateix i que et vegin, que és una cosa que ja existia des dels inicis dels temps o almenys des del començament de l'edat moderna, però que Facebook, Twitter, els blogs i el món digital ha accentuat fa que haguem de prendre consciència d'aquesta necessitat.
No necessariament ha de ser real el què dius o fas, però si que has de crear un relat de tu mateix, almenys coherent i que vagi definint el discurs que vols crear. Algunes professions ja ho fan i ho han hagut de fer sempre quan han d'explicar-se o defensar els seus relats als mitjans: artistes, periodistes, actors, escriptors, polítics, publicistes... Però ara per extensió li toca a tothom. Entrada a entrada, blog a blog, tuit a tuit s'ha d'anar creant el relat d'un mateix perquè anem explicant de manera pública parts de nosaltres mateixos.
Aquest llibre, que té un subtítol grandiós: "Cómo pasamos de crear una vida propia a producir múltiples relatos del yo", vindria a explicar-nos això, però molt millor. Ho fa barrejant narrativa empresarial, metàfores, mitologia i exemples d'ara mateix; en aquest món que la força de l'economia ha convertit en volàtil i completament inestable fa que la personalitat de cadascú et diferenciï, però sobretot et situi gràcies al relat que aquest cadascú anirà creant.
Miquel Roig, que llibre a llibre (tots a Península ed.), com "Belén Esteban Esteban y la fábrica de porcelana", "La dudas de Hamlet. Letizia Ortiz y la transformación de la monarquía española" o "La mujer de Edipo. Las tres transiciones de la reina Sofía" s'ha convertit en un dels pensadors més aguts de la realitat mediàtica i dels significats que se'n desprenen. Igual que Eloy Fernández-Porta o José Luís Pardo ha anat creant la seva obra a partir de la realitat més inmediata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada