L'altra - Marta Rojals

Marta Rojals
L'altra
RBA, gener 2013 (La magrana)

Desitjava molt que sortís L’altra, i tot i tenir data establerta i el llibre reservat, la novel·la em va arribar com un regal de nadal gràcies al Quim de La Cultural, i jo conscient del tresor que tenia entre les mans la vaig llegir amb la voracitat de la  impaciència, procurant això sí, oblidar que era de la mateixa autora que Primavera, Estiu, Etcètera.

Intentaré no comparar-les… perquè les comparacions sempre són odioses però sobretot perquè estem davant de novel·les diferents, més enllà de que les dues estan escrites amb la mateixa veu, la de la Marta Rojals, una veu capaç d’atrapar-te, remoure’t i fer-te reflexionar, més enllà de què les dues estan protagonitzades per dues dones immerses en una crisi personal, i de què les dues poden qualificar-se de novel·les generacionals. És evident que en podríem buscar de paral·lelismes i derivades, però no val la pena, recomano llegir L’altra amb ulls nets, i la Rojals us tornarà a sorprendre i a captivar.

L’altra és una novel·la crua i dura, situada cronològicament a l’ara mateix,  dura com la situació que vivim, crua perquè tota aquella comoditat amb la que enfocàvem la vida ha deixat d’existir, perquè les perspectives de vida fàcil són un record del passat, dura perquè hi trobem EROs i pressupostos rebaixats i feines que no surten. Però l’econòmica no és la única crisi, n’hi ha una altra, tant o més crua i dura, una crisi personal, d’una protagonista a qui li queda poc pels 40, que veu que la vida se li escola entre els dits, que ja no viu la vida de parella amb aquella il·lusió ni passió dels inicis, amb un rellotge biològic que l’empeny i sembla no voler afrontar.

Però L’altra és molt més que això, és el nu que ens fa la protagonista, aparentment forta, els entrebancs que li han marcat vida i caràcter, una dona que contínuament fuig i es tanca dins la seva closca per no encarar-se amb  el passat i no haver d’afrontar el futur, que el present la sorprèn, en forma de noi jove, de molta passió i ben explícita,  que  li permet retrobar-se, situar-se i arribar a un final que aquesta vegada l’autora tanca ben tancat.

La Marta Rojals, ho ha tornat a fer, una gran novel·la, tot i que aquesta no et deixa amb el regust de caramelet de la primera, L’altra et colpeix, et deixa un regust amarg que fa palesa la valentia de l’autora, tornant a demostrar que és una de les grans veus de la literatura catalana actual.