diumenge, 26 de gener del 2014

LIONEL ASBO. Martin Amis

Lionel Asbo
Martin Amis
Empúries ed.
2013
317 pàg.
Trad. de Marta Pera

Si hagués d'escriure una crònica per un diari potser la titularia: "La novel·la hooligan de Martin Amis!!", però si l'hagués de fer per un tabloide sensacionalista posaria: "A l'Amis se li'n va la bola!!", i si jo tingués un blog i hagués de redactar una entrada, el títol seria: "L'Amis mola i és el putu amu!!!"...

Ara en sèrio...
Deixant de banda si Martin Amis es va veure unes quantes cerveses abans d'escriure "Lionel Asbo" Cosa que no sabrem mai!!!), o si es partia la caixa mentre escrivia (perquè no podia'm sentir-lo...) que li ha quedat a estones divertídissima; el més destacable de tot (i això sí que podem llegir-ho!) és el to que ha utilitzat en els diàlegs i les situacions.

Perquè val, sí, no és una novel·la habitual de l'Amis, que sembla que tingui 20 anys menys (pel tema i pel to, sobretot) i segurament tampoc és la seva millor peça, però això sí que ens interessa: funciona bé i és molt potent!
Sobretot els dos protagonistes -molt ben dibuixats- i la història anclada en l'Anglaterra més costumbrista i dirty realist + hooligan way of life.
No us espanteu, per l'argument:
Un noi orfe, fill d'una mare precoç i adolescent que va morir d'una relliscada fatal dins un súpermercat, té unes quantes rebolcades amoroses amb la seva àvia (que és àvia als 39, amb 6 fills) !!!!!!
Per unes quantes pàgines tendra novel·la d'iniciació, però al mateix temps delirant epopeia loser quan al tiet del noi (i fill de l'àvia) que està a la pressò per delictes varis i és com l'Ignatius Rilly de "La conjura de los necios" però molt més punk, li toca un premi gegant a la loteria...

Molt divertida i amb sorpresa final!


(Martin Amis dedica aquesta novel·la al desaparegut, i també enfant terrible, Christopher Hitchens.)

2 comentaris:

  1. ja tenia ganes de dir-ho: a la cistella!

    ResponElimina
  2. Una frase en la contraportada: ''Aquesta novel·la és una joia. Fa dicertit el que és terrible, i poètic el que és grotesc'', CAROL MIDGLEY, The Times.
    Un pecat, l'amenaça del càstig, la tensió de saber-se en suspens.
    Un feble que es fa fort i un poal de la brossa.
    Una bogeria de llibre.
    Una paraula, Toni, Gràcies (per la recomanació).

    ResponElimina