Lionel Asbo
Martin Amis
Empúries ed.
2013
317 pàg.
Trad. de Marta Pera
Si hagués d'escriure una crònica per un diari potser la titularia: "La novel·la hooligan de Martin Amis!!", però si l'hagués de fer per un tabloide sensacionalista posaria: "A l'Amis se li'n va la bola!!", i si jo tingués un blog i hagués de redactar una entrada, el títol seria: "L'Amis mola i és el putu amu!!!"...
Ara en sèrio...
Deixant de banda si Martin Amis es va veure unes quantes cerveses abans d'escriure "Lionel Asbo" Cosa que no sabrem mai!!!), o si es partia la caixa mentre escrivia (perquè no podia'm sentir-lo...) que li ha quedat a estones divertídissima; el més destacable de tot (i això sí que podem llegir-ho!) és el to que ha utilitzat en els diàlegs i les situacions.
Perquè val, sí, no és una novel·la habitual de l'Amis, que sembla que tingui 20 anys menys (pel tema i pel to, sobretot) i segurament tampoc és la seva millor peça, però això sí que ens interessa: funciona bé i és molt potent!
Sobretot els dos protagonistes -molt ben dibuixats- i la història anclada en l'Anglaterra més costumbrista i dirty realist + hooligan way of life.
No us espanteu, per l'argument:
Un noi orfe, fill d'una mare precoç i adolescent que va morir d'una relliscada fatal dins un súpermercat, té unes quantes rebolcades amoroses amb la seva àvia (que és àvia als 39, amb 6 fills) !!!!!!
Per unes quantes pàgines tendra novel·la d'iniciació, però al mateix temps delirant epopeia loser quan al tiet del noi (i fill de l'àvia) que està a la pressò per delictes varis i és com l'Ignatius Rilly de "La conjura de los necios" però molt més punk, li toca un premi gegant a la loteria...
Molt divertida i amb sorpresa final!
(Martin Amis dedica aquesta novel·la al desaparegut, i també enfant terrible, Christopher Hitchens.)
ja tenia ganes de dir-ho: a la cistella!
ResponEliminaUna frase en la contraportada: ''Aquesta novel·la és una joia. Fa dicertit el que és terrible, i poètic el que és grotesc'', CAROL MIDGLEY, The Times.
ResponEliminaUn pecat, l'amenaça del càstig, la tensió de saber-se en suspens.
Un feble que es fa fort i un poal de la brossa.
Una bogeria de llibre.
Una paraula, Toni, Gràcies (per la recomanació).