Las mujeres. T.C. Boyle

“Las mujeres” (2013)

Impedimenta

Traducció de  Julia Osuna Aguilar

Thomas Coraghessan Boyle és un escriptor nord-americà nascut el 1948 a Peekskill, a l’estat de Nova York, aigües del Hudson amunt. Des de 1979 ha escrit i publicat 24 llibres, relats i novel·les. Tot i  ser un dels novel·listes més aclamats pels Yankis, aquí ha tingut mala sort amb les edicions. En català, res que jo sàpiga. En espanyol, traduccions d’algunes novel·les però passant d’una editorial a una altra. Així, el vaig conèixer quan el publicava Círculo de lectores/Galaxia Gutemberg en edicions només per a socis. Després aquesta editorial va sortir de l’armari i es podia trobar a les botigues. Després Anagrama va publicar si no recordo malament tres novel·les (ara ja no surt ni al catàleg). Després, Mondadori va publicar una novel·la sobre una comuna Hippy que emigra des de la plàcida Califòrnia a l’inhòspita Alaska (Drop City, original de 2003, publicada el 2004). Ara Impedimenta ha pres el relleu i va publicar el 2012 un compte (“El pequeño Salvaje”, la història d’un nen criat a la natura, basada en fets reals succeïts a França al segle XVIII que Truffaut va portar al cinema el 1969) i ara aquesta novel·la, original de 2009. Des d’aleshores ha publicat en anglès tres novel·les més i un altre llibre de relats.

          Aquí, Boyle utilitza una tècnica que li és habitual. Agafa un personatge històric i novel·la les seves peripècies, sovint ajuntant-li un personatge de ficció. A “Música acuática”, Mungo Park, descobridor de l’alt Níger, a “El balneario de Battlecreek”, l’inventor dels Kellogs (hi ha pel·lícula d’A. Parker). El personatge és l’arquitecte Frank Lloyd Wright  (1867- 1959), considerat un dels grans del segle XX, autor de més de 500 obres, entre d’altres el Guggenheim de Nova York. Se’l considera el creador de l’arquitectura orgànica, respectuosa amb les formes de la natura i l’esser humà. Interiorista, escriptor, conferenciant, col·leccionista d’art, especialment japonès, deutor perpetu, somiador, visionari. Al Wisconsin profund (i això deu ser molt profund) va construir una mena de Palau, Taliesin, el projecte de la seva vida, on va voler exemplificar tota la seva filosofia. La propietat va cremar dues vegades i dues vegades va ser reconstruïda. El llibre, suposadament escrit per un dibuixant japonès que suposadament va treballar al seu despatx i per un seu nét, explica la vida i les relacions d’en Lloyd Wright amb les quatre dones oficials amb que va compartir la vida.

             El llibre està estructurat en tres capítols on explica les relacions amb les quatre dones amb qui va viure.  Cadascun porta una introducció, on el japonès Tadashi ens posa en situació. Però Inverteix l’ordre temporal i comença per l’última dona, Olgivanna Lazovich Milanoff i va retrocedint en el temps per explicar les relacions amb la segona, Miriam, i amb la seva amant oficial, Mama Borthwick (l’única amb qui no es va casar) amb qui va fugir com qui va a comprar tabac, abandonant a la primera, Kitty Tobin. Aquesta no té un capítol, i només va sortint de retruc, aquí i allà, sobretot per qüestions dels dos fills que van tenir. La novel·la és un tractat de psicologia femenina i de la bogeria de l’amor i les relacions de parella. La profunditat amb la que Boyle explora l’ànima humana i els sentiments, la rauxa del desig i l’ira del abandó, la necessitat d’estabilitat i l’avorriment de les relacions. I sobre tot, la dualitat del geni, capaç del millor i del pitjor, de les grans obres i les grans misèries, de la cara oculta de tot gran personatge, dels menyspreu pels dèbils i suposadament inferiors i la creació genial. Una prosa delicada i profunda, àgil i entretinguda. Si no us heu acostat mai a Boyle, aquesta pot ser una bona ocasió. I a més, psicologia femenina en grans dosis.