SIDERAL. Héctor Castells

Sideral
Héctor Castells
Contra ed.
2013
560 pàg.

No estem en un país de grans biografies, potser perquè no abunden els grans personatges que s'ho mereixin o bons relats de vides reals que arribin al paper.

Per això aquest "Sideral" d'Héctor Castells és una bona notícia per molts motius. Ens explica la trepidant vida d'Aleix Vergés, sobretot conegut per ser Sideral en el món nocturn dels djs de finals dels 90', dins la generació postolímpica i que sobretot es va donar a conèixer primer amb el seu grup Peanut Pie i després ja com a dj a la sala Nitsa, que més tard es traslladaria a la més gran Apolo del   Paral·lel barceloní.

Des d'allà va ser la llum (i el so) de tota una generació (anorèxica, li diuen al llibre) que va ballar les nits senceres i part dels matins següents abraçats a l'electrònica que s'anava imposant arreu.

500 pàgines per una vida malaguanyada que va acabar als 33 anys, són moltes pàgines?
Aleix Vergés va viure tant ràpid, tant intensament i va desprendre tant que ràpidament es va convertir en un mite excessiu pel què realment era. Un mite que es va menjar al mateix Sideral, incapaç de creure-s'ho i suportar-ho.
Un mite de tal intensitat a tots els nivells, segurament d'un lloc concret i molt local, que els qui ho van poder viure encara ho recorden, i molts encara ho expliquen com una part molt (sinó la més) important de les seves vides.

Héctor Castells, que havia sigut períodista i amic des de la infància del mateix Aleix Vergés; doncs privilegiat testimoni de totes les etapes, bones i dolentes, del jove músic, coneixedor de la familia i del seu entorn; i participant també en moltes de les coses que s'expliquen.
A estones, un relat excessivament poètic, però molt realista quan aconsegueix explicar el moment que aquella joventut es va dedicar a passar-s'ho bé en aquells soterranis envoltats d'altaveus que disparaven felicitat a tota pastilla...

El trepidant ritme d'aquella manera de viure l'oci nocturn ha fet que molts participants de llavors hagin caigut pel camí i que molts records i nits s'hagin convertit en llegenda, però relats com "Sideral" ens ajuden a recordar-ho bé amb el fulgor i el vertigen de llavors.