J. G. Ballard.
Minotauro ed.
2003 (Publicat originàriament el 1987)
333 pàg.
Trad. de Carlos Peralta
No és de les grans novel·les de Ballard, però un cop més té el millor d'aquest autor considerat sempre de ciència-ficció però que realment sempre presenta unes històries atípiques que realment no semblen d'aquest gènere...
Aquí, ens presenta la història d'un metge que accidentalment crea un riu al nord d'Àfrica, que va creixent mica en mica i va banyant grans territoris fins arribar al desert del Sahara.
Una història utòpica (escrita a mitjans dels 80', just quan els Live Aid i les campanyes de solidaritat amb el continent africà) amb alguns elements ballardians típics com l'equip de televisió que vol filmar un reportatge del creador del riu, el protagonista obsessionat, la noia adolescent -espècie de Lolita africana- que crea el desig en el protagonista, la natura desbocada: per una banda el riu però per altra el desert, l'excés de residus tecnològics...
Ple de pàgines memorables però potser un pelin llarga quan sembla que Ballard té dificultats per arribar al desenllaç. Novel·la molt horitzontal que en alguns moments s'acosta al "Cor de les tenebres" de Conrad, perquè també converteix el riu en protagonista i sembla que sigui un personatge més...
En algunes pàgines, el to còmic recorda al Heller de "Trampa 22" amb el caricaturesc coronel de l'exèrcit africà que persegueix el personatge principal des del seu helicòpter.
Per moments molt bona però per moments fluixeta.
Toni,
ResponEliminaGràcies per la ressenya: tu sempre has sigut un admirador d'en Ballard: jo encara no he començat, però ho farè
Aquesta no l'he llegida. Encara no sigui de les millors, Ballard és Ballard i sempre exerceix de forense que ho dissecciona tot. Un punk avant la lettre.
ResponElimina