dilluns, 5 de maig de 2014

ELS NOIS. Toni Sala

Els nois
Toni Sala
L'altra ed.
2014
179 pàg.

Prejudici: L'escriptor es diu igual que tu i és d'aquí. El cognom és com d'un teu veí i fins i tot algun amic teu es diu així.
Creus que no t'agraden els autors d'aquí perquè els trobes massa propers. La realitat ja la visc cada dia, penses.
Aquests escriptors que no t'agraden sempre parlen del mateix, de la guerra civil, de parelles que s'enamoren i mandangues similars, sempre coses massa naif...
I escriuen com per un concurs de redaccions de centre cívic... Els trobes tous i pesats amb els mateixos temes sempre...
Ho has provat masses vegades. Confies en ells perquè n'has sentit bons comentaris, ho proves no t'agraden i penses: Me l'has tornat a fotre!
Llavors t'acabes atrinxerant en els autors que t'agraden, estrangers, que semblen súperherois, amb noms compostos, perquè quasi sempre et sorprenen i et porten o t'ensenyen llocs on no has estat... Que a vegades et donen lliçons, però a vegades t'atonyinen...

Realitat: De rebot, diguem-ne "regals col·laterals de Sant Jordi", m'acaba caient a les mans "Els nois" (d'una editorial xula, que et cau bé, amb un disseny guai...) de Toni Sala, amb una història que passa a Vidreres, per carreteres on a vegades utilitzes per anar a la platja... La sents propera...
I la comences, vas llegint, la prosa que és atapaïda amb frases molt llargues plenes d'adjectius, adverbis i preposicions que et va atrapant i tot i que l'inici del llibre es transforma en un mcguffin que després només és una excusa per anar obrint el relat cap a uns personatges que són part i fons d'una història que també és un paisatge i un lloc potser massa gris.
I ja no pots parar i tens ganes de seguir i seguir llegint...
(O sigui: Segurament no me l'hagués comprat mai, perquè de la mateixa editorial m'hagués comprat segur abans -i ho faré- la d'algun autor estranger... Així d'atontat afronto jo la literatura... Ho reconenc...)

Quatre capítols que són quatre protagonistes en tercera persona amb una història que es va obrint com si fos un quadre cubista, pero que cada personatge s'emporta cap al seu cantó desplaçant i allargant el punt de vista. Toni Sala (que fa uns anys crec que va tenir un gran èxit amb una crònica d'un professor de secundària) fa com els escriptors bons que ens agraden i no explica la història del tot. Deixa, fa, que sigui el lector qui acabi d'encaixar les peces, que el lector tregui les conclusions i faci els judici morals a aquests personatges massa lligats a la seva terra i a les families que hi habiten...

Molt bo!
(Faria algun petit retret, però la veritat és que vaig començar tant carregat de prejudicis cap aquests "nois" que penso que com que me'ls ha fet empassar, ja m'està bé així...)

8 comentaris:

  1. és ben curiós allò dels esquemes previs...
    i un guster quan alguns llibre et porten la contrària!
    gràcies, company!

    ResponElimina
  2. Bé, el llibre no el conec, però una ressenya que comença dient: "prejudici", d'entrada em sembla genial... Uns prejudicis amb tant de pes que al final t'han fet empassar inclús allò que li retreuries a la novel·la. Tota una declaració de principis. Molt bona, Toni!

    ResponElimina
  3. Ai els prejudicis... els llibres regalats tenen això, acabar llegint allò que pel motiu que sigui segurament tu sol/a no hi hauries arribat... aquest no l'he llegit però li'n tinc ganes, de L'altra m'he llegit el del Yannick Garcia i el del Salter (pronto en sus pantallas) em fa l'efecte que una editorial nova no s'hagués llençat amb un llibre qualsevol, cosa que queda confirmada amb la teva ressenya...

    Gràcies Toni! més a la llista

    ResponElimina
  4. "Ara tot semblava culpa de la crisi, però no era culpa de la crisi aquella exposició de prostitutes a les cunetes de la nacional, passades les obres de desdoblament aturades, passats els ponts a mig construir, amb els cartells de circ descolorits i els grafits que deien N-II CARRETERA DE LA VERGONYA, DESDOBLAMENT JA... Passat el tram de carretera amb aquell esbós paral.lel sense asfaltar i separat dels cotxes per una muralla baixa de blocs de formigó, aquells terrenys inundats d´aigua negra amb caballera d´herbes... No era culpa de la crisi l´aparador de carn fresca, una puta cada cent metres, no era culpa de la crisi perquè abans de la crisi les putes ja hi eren,..."
    Inici d´ELS NOIS de Toni SALA (Sant Feliu de Guíxols,1969 - )

    Imma C.

    ResponElimina
  5. Quina bona tria de l´altra editorial. No us perdeu ELS NOIS, TONI SALA. Quina manera d´escriure.

    "Va deixar enrere la noia. Pirineus, Guilleries i Montseny van fer de cop un pas endavant. Van travessar la fredor inagural de la tarda d´hivern, amb el glaçó de la lluna, amb l´escampada de grisos i els cops de sol impotents. La carretera relligava els camps amb una cinta de dol. Els plàtans alts eren les plomes d´un monstre enterrat, les espines d´uns peixos transparents que parasitaven la terra. Dos pollancres sols al mig dels camps figuraven els esquelets dels germans, clavats a terra i tocant-se entre ells amb les branques.
    ps. 25-26 Els nois

    Imma C.

    ResponElimina
  6. L´editorial nord-americana Two Lines Press amb seu a San Francisco compra els drets mundials en llengua anglesa d´ELS NOIS de Toni SALA.
    L´editor CJ Evans diu "és impressionant" i veu en Toni Sala no com un autor estranger "sinó simplement com un autor que hauria de llegir molta gent i influir en el màxim d´autors".

    Imma C.

    ResponElimina
  7. RÉPARER LES VIVANTS (Reparar els vius) de Maylis de KERANGAL,
    Angle editorial, traducció al català de Jordi Martín Lloret, Premi Llibreter 2015 novel.la llengua estrangera

    Crec que es pot relacionar amb ELS NOIS per temàtica; s´endinsa en la mort per parlar de la vida i els seus valors.
    I també per qualitat literària.

    Imma C.

    ResponElimina
  8. "El conductor no sabia què era, mig segon.No en tenia ni idea. Ningú ho sap, quin temps és, mig segon. La vida està feta de mitjos segons. La vida és mig segon. Però va resultar..."
    Toni Sala. Els Nois.

    L´autor recomana ZERO K de DON DELILLO

    Imma C.

    ResponElimina