La nieve estaba sucia | George Simenon

La nieve estaba sucia
George Simenon
Traducció al castellà de Núria Petit
Acantilado, 2014


L'autor, G. Simenon, va escriure 190 novel·les amb el seu nom i d'altres amb pseudònim. D'aquesta immensitat, n'hi ha les 72 amb el comissari Magrite com a protagonista. Jo només n'havia llegit les policiaques del Magrit. Aquesta no és el cas; res a veure.

Un títol suggeridor.

Una portada, amb una foto d'un carrer nevat de Barcelona, preciosa.

L'acció passa en plena Segona Guerra Mundial, en una ciutat ocupada per les tropes nazis.

El protagonista és un jove, fill de la madama d'un prostibul. Un jove cràpula, desenfeinat, fastiguejat de tot, malcriat i consentit per la mare (a la qual odia)... A mi em recorda algun personatge de les novel·les del J. Genet: Assassí sense motiu, lladre, maltractador, atret per l'abisme i l'abjecció, etc.

Els altres personatges: la mare, vella prostituta que ha d'estar a bé amb les forces d'ocupació; les prostitutes per necessitat, maltractades per tots; la veïna que té la desgràcia d'enamorar-se del jove; les males companyies del protagonista, els col·laboracionistes, els que aprofiten la degradació per a benefici personal...

L'ambient és sòrdid, fosc, brut, degenerat, amb una degradació moral que planeja per a sobre de tot.

Però la història, en un moment decisiu fa un gir sobtat i brutal, de 180 graus, i assistim a un canvi que no sabrem si es tracta d'un heroi en busca de la redenció o la simple deixadesa d'un ésser que aspira a la puresa o...

Amb aquestes premisses i una prosa crua i al mateix temps meditativa, Simenon construeix una novel·la amb un to existencialista; introspectiva, psicològica, sense moralismes ni traços grossos per a descriure la sordidesa i la maldat immotivada. Una amarga novel·la que inquieta, desassossega, que no et deixa indiferent, que et fa fer preguntes i més preguntes...

(Ara n'he trobat una traducció d'Anna Casassas al català, La neu era bruta, publicada per Quaderns Crema, que n'ofereix unes pàgines.)