Sergi Pons Codina
Edicions de 1984 ed.
2014
285 pàg.
Al barri de Sant Andreu (Barcelona ciutat), hi ha un bar anomenat Mars del Carib. Allà s'hi reuneixen diàriament una colla de personatges amb personalitats peculiars.
Adictes politoxicòmens, alcohòlics, lladres compulsius, fumadors extremats, lladres habituals...
Tots tenen com a local social aquest bar regit per un veterà personatge.
Enmig d'aquesta fauna lumpen sobresurt, i exerceix de narrador, el jove Blai Roca, que és una espècie de Holden Caulfield nihilista i viciós, amb molt poques ganes de treballar i moltes de beure, esnifar i anar a dormir tard.
La majoria de pàgines són descripcions d'algunes aventures i desventures etíliques d'aquesta colla d'esbojarrats; hi ha capítols que t'arrequen somriures i rialles... L'esbatussada al camp del Sant Andreu C. F., l'accident al bar del Raval, o el desplaçament a Montserrat són bastant antològiques.
Sergi Pons (nascut el 1979) s'estrena amb un estil literàriament bastant planer que va avançant mitjançant capítols; l'argument es mou lentament acompanyant al protagonista en el seu dia a dia narcòtic i alcohòlic... Sembla que la novel·la no tingui desenllaç potser perquè els personatges no tenen futur més enllà d'aquest rutina diària als Mars del Carib.
Com si fos cervesa: No mata, però a estones funciona bé.
Gràcies per la recomanació, Toni, la gent "de después de Franco" està pegant-li fort a la literatura. Fins i tot sociològicament és interessant seguir-los.
ResponEliminaM'agrada, també, aquest "lecturòmetre" (hi haurà, donc, llibres-tequila, llibres-sense alcohol, llibres-xupito, i més...)
Gràcies Toni per la ressenya!
ResponEliminaBoníssim el lecturòmetre!!!
Van entrevistar l'autor Sergi Pons Codina al Matí de Catràdio, a la vida real treballa fent piercings al barri de st Andreu, on també escriu.
ResponEliminaM'agrada trobar-me les veus de gent que comença com S. Pons Codina als Orfes del sr BOIX.
Al blog Literatura barata també li fan una entrevista.
Imma C.
"El bar feia pudor de cartró florit, tapes ràncies i humanitat. Es deia Mars del Carib, nom que el seu propietari, el Negre, li havia posat en un rampell imaginatiu i romàntic. El nom evoca imatges tropicals: mars caribenys, platges de sorra blanca, mulates calentes, rom i mojitos. La festa perpetua, el paradís perdut.
ResponEliminaRes més lluny de la realitat. El Mars del Carib era el que vulgarment es coneix com un "antre de mala mort". Atrotinat i brut, gastat pel anys, havia esdevingut una mena de taverna mísera, il.legal i secreta. No s´hi havia fet cap reforma des de feia trenta anys, quan el Negre el va obrir."
Inici de MARS DEL CARIB, Sergi Pons (BCN, 1979)
Imma C