El bigoti - Emmanuel Carrère

Emmanuel Carrère
EL BIGOTI
LaBreu edicions, 2014 (La intrusa)
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
160 pàgines

Un bon dia el protagonista decideix afaitar-se el bigoti, sí, així, de cop, després de deu anys de dur-lo, per donar una sorpresa a la seva dona i als seus amics i perquè no dir-ho, per ser una mica el centre d’atenció durant una estona, uns dies...

Però la seva dona té un punt important de crueltat, li agrada fer bromes i les fa durar, fa veure que no se'n dóna compte i convenç als seus amics, inclús als companys de feina perquè facin el mateix, és cruel, o potser és boja perquè fins i tot  nega, amb llàgrimes als ulls, que ell mai hagi dut bigoti.

Si no has llegit la novel·la atura’t, no continuïs, et condicionaria la seva lectura i te l’esgarraria i creu-me que val la pena llegir-la sense que t’expliquin massa res.

Com pot ser que ningú el recordi amb bigoti? Com pot ser que la vida que duia tan perfecte, còmode, una dona meravellosa, una feina fantàstica, un pis de revista, en una de les millors ciutats del món... vagin perdent progressivament importància,  una importància inversament proporcional a la que el seu entorn ha donat a la seva manca de bigoti...

...alguns  "pèls" del bigoti:

"Ella li va respondre que no, molt suaument, va brandar el cap una altra vegada i ell va tenir la sensació que el  catàleg de gestos, d'actituds que  feien servir l'un amb l'altre es reduïa de manera monstruosa: brandar el cap, tancar els ulls, passar-se la mà per la cara...Eren gestos quotidians, però es repetien massa sovint i esclafaven els altres, com si les parets d'una habitació s'acostessin fins  a empresonar el seu ocupant, fins esclafar-lo com un cargol de banc. "

"La claror del sol s'escolava entre les persianes venecianes, no se sentia cap soroll fora de la remor llunyana, molt llunyana, d'una rentadora que devia girar en algun lloc de l'edifici. Vista per l'ull de bou, la contorsió lenta i humida de la bugada era una imatge tranquil·litzadora...."

Has continuat llegint?

Et prometo que l’excés d’informació et robarà l’efecte sorpresa... m’aturo doncs, no puc continuar explicant, faria  un “spoiler” i si em limito a fer insinuacions m’emportaria part de la màgia i tampoc no podria dir tot el que m’agradaria.

Llegeix-lo, val molt la pena! 

I sobretot, si ets un lector masculí... no t’afaitis mai més... sisplau....

Enllaç amb l'editorial, on expliquen una miqueta més... (jo no ho llegiria fins després)