EL BIGOTI
LaBreu edicions, 2014 (La intrusa)
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
160 pàgines
Un bon dia el protagonista decideix afaitar-se
el bigoti, sí, així, de cop, després de deu anys de dur-lo, per donar una sorpresa a la
seva dona i als seus amics i perquè no dir-ho, per ser una mica el centre d’atenció
durant una estona, uns dies...
Però la seva dona té un punt important de
crueltat, li agrada fer bromes i les fa durar, fa veure que no se'n dóna compte i convenç als seus amics, inclús als companys de feina perquè facin el
mateix, és cruel, o potser és boja perquè fins i tot nega, amb llàgrimes als ulls, que ell mai hagi
dut bigoti.
Si no has llegit la novel·la atura’t, no
continuïs, et condicionaria la seva lectura i te l’esgarraria i creu-me que val
la pena llegir-la sense que t’expliquin massa res.
Com pot ser que ningú el recordi amb bigoti? Com pot ser que la vida que duia tan perfecte,
còmode, una dona meravellosa, una feina fantàstica, un pis de revista, en una
de les millors ciutats del món... vagin perdent progressivament importància, una importància inversament proporcional a la
que el seu entorn ha donat a la seva manca de bigoti...
...alguns "pèls" del bigoti:
"Ella li va respondre que no, molt suaument, va brandar el cap una altra vegada i ell va tenir la sensació que el catàleg de gestos, d'actituds que feien servir l'un amb l'altre es reduïa de manera monstruosa: brandar el cap, tancar els ulls, passar-se la mà per la cara...Eren gestos quotidians, però es repetien massa sovint i esclafaven els altres, com si les parets d'una habitació s'acostessin fins a empresonar el seu ocupant, fins esclafar-lo com un cargol de banc. "
"La claror del sol s'escolava entre les persianes venecianes, no se sentia cap soroll fora de la remor llunyana, molt llunyana, d'una rentadora que devia girar en algun lloc de l'edifici. Vista per l'ull de bou, la contorsió lenta i humida de la bugada era una imatge tranquil·litzadora...."
Has continuat llegint?
Llegeix-lo, val molt la pena!
I sobretot, si ets un lector masculí... no t’afaitis mai
més... sisplau....
Enllaç amb l'editorial, on expliquen una miqueta més... (jo no ho llegiria fins després)
El tinc pendent. Gràcies per explicar-lo amb tanta subtilesa, sense desvetllar gaire però augmentant l'interès. L'enllaç amb l'editorial, et faig cas, i el llegiré després després...
ResponEliminaPodries haver llevat la mosca de la portada per a fer-li la foto. Si l'has escanejada, de segur que encara la tens enganxada al vidre de la impressora.
ResponEliminaGràcies (per la ressenya, no per la mosqueta).
És una intrusa pocavergonya ElPac!
ResponEliminaHoola!
ResponEliminaLlegir aquesta ressenya m'ha fet pensar amb el conte El senyor M. de Miquel Martí i Pol. La Carme Solé el va il.lustrar amb el nom de L'ANIVERSARI. EL SENYOR M. veu que han passat els anys i no s'ha realitzat, la rutina...
Un dia torna a casa amb un barret que ha trobat, això fa que se senti diferent, més animat, amb una nova personalitat, i ja no es vol treure el barret.
Imma C.
Sur mes cahiers d’écolier
ResponEliminaSur mon pupitre et les arbres
Sur le sable sur la neige
J’écris ton nom
Sur toutes les pages lues
Sur toutes les pages blanches
Pierre sang papier ou cendre
J’écris ton nom
Sur les images dorées
Sur les armes des guerriers
Sur la couronne des rois
J’écris ton nom
Sur la jungle et le désert
Sur les nids sur les genêts
Sur l’écho de mon enfance
J’écris ton nom
Sur les merveilles des nuits
Sur le pain blanc des journées
Sur les saisons fiancées
J’écris ton nom
Sur tous mes chiffons d’azur
Sur l’étang soleil moisi
Sur le lac lune vivante
J’écris ton nom
Sur les champs sur l’horizon
Sur les ailes des oiseaux
Et sur le moulin des ombres
J’écris ton nom
Sur chaque bouffée d’aurore
Sur la mer sur les bateaux
Sur la montagne démente
J’écris ton nom
Sur la mousse des nuages
Sur les sueurs de l’orage
Sur la pluie épaisse et fade
J’écris ton nom
Sur les formes scintillantes
Sur les cloches des couleurs
Sur la vérité physique
J’écris ton nom
Sur les sentiers éveillés
Sur les routes déployées
Sur les places qui débordent
J’écris ton nom
Sur la lampe qui s’allume
Sur la lampe qui s’éteint
Sur mes maisons réunies
J’écris ton nom
Sur le fruit coupé en deux
Du miroir et de ma chambre
Sur mon lit coquille vide
J’écris ton nom
Sur mon chien gourmand et tendre
Sur ses oreilles dressées
Sur sa patte maladroite
J’écris ton nom
Sur le tremplin de ma porte
Sur les objets familiers
Sur le flot du feu béni
J’écris ton nom
Sur toute chair accordée
Sur le front de mes amis
Sur chaque main qui se tend
J’écris ton nom
Sur la vitre des surprises
Sur les lèvres attentives
Bien au-dessus du silence
J’écris ton nom
Sur mes refuges détruits
Sur mes phares écroulés
Sur les murs de mon ennui
J’écris ton nom
Sur l’absence sans désir
Sur la solitude nue
Sur les marches de la mort
J’écris ton nom
Sur la santé revenue
Sur le risque disparu
Sur l’espoir sans souvenir
J’écris ton nom
Et par le pouvoir d’un mot
Je recommence ma vie
Je suis né pour te connaître
Pour te nommer
Liberté.
“Ensemble nous avions lutté contre le destin fangeux qui nous guettait et j’ai pensé longtemps que j’avais payé ma liberté de sa mort.” Simone de Beauvoir, Mémoires d’une fille rangée.
ResponEliminaHola,
ResponEliminaDisculpeu, el meu francès és nul: ara que la novel·la d'en Carrère és del més inquietant que he llegit últimament.
Gràcies Anna
Sí, eh Rafa?? quin final, oi??? no m'agradaria dir massa per no desvetllar res a tafaners...però quina genialitat quan torna a l'hotel i es troba a qui es troba...
Eliminaperò inquietant ho és tot ella, la novel·la...
No en conteu més, perfaplís!
EliminaRafa, com que sóc de la vella escola (llengua estrangera, francés), encara l'entenc. El que no entenc, potser perquè no he llegit la novel·la, és si el poema té res a veure amb ella.
EliminaAra que en una entrada que vaig fer, "Lecturas no obligatorias", els comentaris eren també textos en francés, i no tenien a veure amb el llibre de l'Szymborska. No sé.
Acabo el bigoti. Bufffff. Touché! A partir de la pàgina 30-40 és impossible deixar-la vas mantenint com un pols amb l'autor intentant descobrir per on tirarà, intentant saber com ho acabarà, disfrutant, sí, patint i disfrutant amb el patiment que t'encomana, fins al final, que havies intentat descobrir, però no! acabes i dius touché! Un monstre Carrère. No apte per a tots els estómacs.
ResponElimina