Memoria errante.- Cristina Falcón || La ciudad o la palabra pájaro.- Mar Benegas

Una festa de paraules...

Sota l'encomana dels editors d'una
(la nascuda fora),
en una llibreria autèntica de barri
(en queden ben poques)
dues dones, de professió "sus poemas"
(dues poetes),
en un bell diàleg ens expliquen les seves històries.
Les presenta la llibretera, es presenten entre elles.
Es coneixien ja per mitjà d'aquests editors, com en són de macos.
Ambdues es reconeixen semblances,
aquelles que ens fan valorar l'altre
(perquè se’ns assembla)
(a nosaltres o als nostres esquemes),
i parlen dels seus viatges com a marca de la casa:
l’una, de la seva terra cap a fora,
l’altra, del seu tema cap a endins,
totes dues, amb el bitllet de l'escriptura:
l’una escriu com sagna,
des de la ferida, per curar-se,
l’altra escriu tal com sua,
treballant, polint el vers i la paraula
(com si fossin bessones, "ni quién" les distingeixi).
I la xerrada es fa festa i comencen les lectures.

Cristina Falcón Maldonado
MEMORIA ERRANTE
Candaya, 2009



Cristina escriu poemes com a tiretes:
justos, concisos,
allò que cal per tapar la ferida,
encara que no el necessari perquè no se sàpiga
l'esqueix que en va amaguen.
Poemes d'una frase en tres versos,
o de tres estrofes de mitja frase.
Confessa fins a set anys per llibre,
en quaderns escrits sempre en negre.
Jo la imagino polint i netejant,
engrandint l'espai entre paraules,
perfilant el terratrèmol,
afilant els gerundis,
ventant la palla
i abrillantant el gra.
"Memoria errante" és el trencament,
el salt i l'aterratge,
és sortir i arribar,
és acompanyar-se uno*,
és engendrar i recrear,
fer i desfer equipatges.
Ens anuncia el seu nou llibre,
"Después". Quines ganes tinc.

*A l’Amèrica bona, les noies em sembla que parlen de si mateixes com a “uno”.

Mar Benegas
LA CIUDAD O LA PALABRA PÁJARO
Huerga y Fierro, 2013




Mar escriu poesia amb tiralínies,
amb escaire i cartabó perfila arestes,
amb precisió de delineant esmola poemes.
Dedica mesos, explica,
a obsessionar-se amb una idea,
amb un projecte, amb la seva tasca,
i convertir-la en un llibre.
En la seva poesia hi ha recerca
de paraules i biblioteques, d'imatges;
hi ha “encaje de bolillos”
i arquitectura sostenible,
hi ha investigació i hi ha coratge.
A "La ciudad o la palabra pájaro"
hi ha ofici, hi ha feina i hi ha veritat.
Hi ha una persona que engendra,
gesta i fa créixer ...
Hi ha testimoniatge i denúncia.
També hi ha ganes de volar.
Mar en llegí més de llibres nous, encara per arribar,
anunciant aventures d'ossos i hueseras,
i algunes altres; també, viatge i poesia.

Després callen i arriben les preguntes.

S’escriu per altres o per a un mateix?

Per què, a més, escriuen les dues per a nens?

Per què fan dels llibres el seu quefer i la seva bandera?

Em llegeixo els dos llibres per tercera o quarta vegada

o em torno a posar els cascos amb la versió sonora?

Com faig una entrada que no desmereixi aquests llibres?

Ai!

(versió en castellà)