Yasunari Kawabata
La casa de las bellas durmientes
Traducció al castellà de M.C.
emecé editores, 2013
Aquest senyor va ser premi Nobel en 1968.
Tres anys després es va suïcidar.
Havia estat orfe des dels tres anys. Lector voraç i solitari empedreït, diuen. Va escriure molt. També va fer cinema.
Sembla que els seus llibres estan marcats per la solitud i l'erotisme. I aquesta novel·la curta respon perfectament a aquesta etiqueta.
Un senyor no tan vell com aquell qui li recomana una casa “especial” de senyoretes es converteix en assidu visitant d'un servei de companyia que ofereix exclusivament belles verges dormides.
Una història de ranci masclisme que "cosifica" el cinquanta per cent, o més, de l'espècie humana.
Però és un Nobel perquè n'ofereix una mica més.
El protagonista és un senyor major que no vol ser-ho i no ho reconeix. Que lluita amb la seva edat amb totes les forces. I l'autor broda aquesta caracterització del seu personatge.
El senyor acudeix sense ganes a un servei del que diu no tenir necessitat i en el transcurs d'un hivern (aquesta idea del temps de la novel·la se m'ha quedat a mi) no solament hi va molt sinó que no fa una altra cosa que freqüentar aquesta casa.
L'autor presenta i descriu unes quantes “verges dormides” amb tot detall (pell, ulls, pits, fragàncies, postures...). Cadascuna d'elles suggerirà al vell en les seves nits, tot i romandre dormides, el record de les seves núvies, de les seves tres filles, de la seva dona, de les dones casades que va seduir, etc., i cadascuna d'elles l'acompanyarà fins al somni.
En el curt espai d'aquesta breu novel·la, Kawabata dissecciona el mascle i n'exposa les seves misèries, pors i obsessions. També la seva solitud.
No hi ha judici, però. Tampoc hi ha progrés. Ni salvació ni condemna. Això és tasca del lector.
Estava absolutament convençuda que a il cavaliere li havia d'agradar Kawabata. Tot en ell és simbolisme. Hi ha tanta bellesa en les seves paraules! Heu llegit "País de Neu" ? Quan penso en Kawabata veig un ulls reflectits al vidre de la finestra d'un tren damunt d'un passatge nevat. I ... per si a algú li ve de gust tastar-lo en petita dosi:
ResponEliminahttp://porelsenderodelacreatividad.obolog.es/escuchemos-al-maestro-palabras-yasunari-kawabata-542343
(disculpeu no sé com posar aquí un enllaç clicable)
Si, Magda, m'agrada... Kawabata és gran, encara que és dur. Dels temes que tracta no pots dir, però, ''m'agrada'' (solitud, abandó, maltractament, masclisme, prostitució...) malgrat parlar amb tant lirisme i sensibilitat. Escriu molt be.
ResponEliminaGràcies per les recomanacions, cavaliere i Magda.
ResponEliminaUff quina entrada cavaliere, m'hi llençaria de cap!
ResponEliminaa la llista!!
Moltes gràcies tant a tu com a la Magda!!