CANCIONES DE AMOR A QUEMARROPA. Nickolas Butler

Canciones de amor a quemarropa
Nickolas Butler.
Libros del Asteroide ed.
2014.
336 pàg.
Traducció de Marta Alcaraz.

Tot i ser la seva primera novel·la d'aquest autor americà, no ho sembla perquè té el punt just de totes les coses bones que ha de tenir (crec) una bona novel·la...
L'argument, les escenes, els personatges i, sobretot, el to escollit... Funciona tot a la perfecció i la converteixen en bastant inoblidable...
Com si fos un veterà escriptor i tingués la mesura presa als trucs de l'escriptura.

La història té un argument que ja és un clàssic: En un petit poble de Wisconsin (que funciona com un personatge més) hi torna després de molts anys de no ser-hi, en Lee que ara és una estrella mundial de la música, i allà al poble hi retroba el matrimoni format per la Beth i en Henry, en Ronny, un exgenet de rodeos lesionat i retirat o en Kip que va ser un dels integrants de la colla...

Cada capítol és explicat en primera persona per cadascun dels personatges protagonistes, i així, de mica en mica es va construïnt la història.
Aquesta tensió que aporta el cantant que torna al poble, els amics que l'admiren, les novies dels nois que també l'admiren... Ell que admira la nòvia...
L'amic que es casa, un altre a mic que també es casa... Una colla d'amics que es van fent grans en un poble petit però acollidor; amb encant.
Tot molt ben explicat, i amb el punt just.

"En la vida aparecen personas que resultan ser un ángel. Personas que descuelgan el teléfono en el momento justo y llaman porque están preocupadas por tí, porque quieren oír tu voz. Personas que te dicen que no pasa nada por llorar o que ya es hora de dejar de llorar y que hay que ponerse en pie y seguir adelante. Personas que te dicen que eres hermoso, que les bastas, que te quieren..."

La novel·la té un aire de melangia, que sense ser trist acaba sent deliciós. Hi ha moltes escenes per recordar i en algunes et fan riure molt enmig d'aquell període de la vida en que vas deixant la joventut i entres a la vida adulta...

Al final, t'acabes donant compte que és una novel·la "de manual", que si te la mires una mica amb atenció li pots veure les costures, els cops d'efecte i com ha estat construïda, però és igual... Perquè com ens agraden aquestes novel·les maques que funcionen i quin gust poder-ne llegir de tant en tant una de tant senzilla, humil, encantadora i perfecta!!!
Perquè... que li podem demanar a una bona novel·la??? Segurament només cal que ens entretingui, que ens emocioni, que ens agradi...
Perquè si la novel·la aconsegueix aquestes petites coses ja és com si els lectors que som haguessim guanyat la champions mentres disfrutem llegint-la.
A vegades nomes demanem això...

M'atreviria a dir que és una de les petites grans joies d'aquest any que ja es va acabant!