dimecres, 12 de novembre de 2014

Mientras cenan con nosotros los amigos.- Avelino Hernández




Avelino Hernández
Mientras cenan con nosotros los amigos
3a edició
Pròleg de Julio Llamazares Editorial Candaya, 2014



La tercera edició d'un llibre pot ser deguda a la manca de previsió d'uns editors...
També pot ser deguda a l'afany d'uns editors de vendre un llibre...
O a aquestes casualitats que converteixen alguna cosa domèstica i petitona en un fenomen de masses...

La tercera edició d'aquesta novel·la és l'encert d'un escriptor escrivint un llibre, recollint i enfilant històries en sobretaules (sobretaules que justifiquen piques plenes, ampolles i ampolles al voltant del cubell de les escombraries, cendrers plens, somnis "desvetllats" i insomnes irredempts). És l'encert d'uns editors que saben del que parlen quan refereixen les històries que reuneixen persones al voltant d'una taula o a un hotel a Veneçuela, per exemple.

Parlant d'aquest llibre, ens expliquen que s'ha millorat la presentació dels textos. Que l'edició ha madurat i millorat. Que té més cos... o alguna cosa així.

El llibre és un d'aquells dels quals la portada en diu molt: un plat, una forquilla i una ploma sobre les estovalles, el color del cafè o de la crema torrada, un presagi del gust que t'ha de quedar a la gola, atapeïda, quan acabis de llegir-lo.

Aquesta novel·la et fa sentir envoltat d'amics. Fa presents les nits d'estiu a la fresca en un porxo, el soroll del mar o dels grills, la remor dels pins i l'olor del gessamí, la frescor de l'hort més enllà del jardí, els plats de pastes i les copes de cava... També aquestes vetllades més fresques a la calor de les espelmes i amb olor de castanyes.

El senyor Hernández, que ens vol, ens reclama perquè s'acaba l'estiu i encara no hem anat a casa a celebrar l'amistat, les històries i les nostres estimes. Invoca la Marta, i també, a nosaltres, ens convoca. Està preparada la terrassa i el vi. Hi ha els amics i els altres. Estan, sobretot, els absents. Avelino ens convoca i no defrauda. El sopar està parat a taula. També la conversa. Les històries de persones i personatges entranyables, de núvies de famosos i venjadors justiciers, de dones que venen la tardor en el mercat, d'amics que s'expliquen i dolors per venir.

El llibre porta pel món més de deu anys, els mateixos que falta el seu autor. Molts n'han dit la seua (http://www.candaya.com/dosieravelino.doc). L'editorial ofereix fins i tot una guia de lectura per a l'ensenyament secundari i batxillerat (http://www.candaya.com/guiadelecturamientrascenan.htm) i un parell de fragments (http://www.candaya.com/mientrascenanseleccion.pdf).

Aquest llibre és com els Candaya: te'n demanen una ressenya i t'ofereixen una estoneta en el paradís.

6 comentaris:

  1. moltes gràcies Cavaliere!! Encara no he anat a sopar mai amb l'Avelino, i mira que tothom en parla tan bé...
    caurà, caurà..

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs no triguis, ho agrairàs!

      Elimina
  2. "De los bienes que la sabiduría procura para la felicidad de una vida entera, el mayor con mucho es la adquisición de la amistad. (Epicuro, Y yo*)

    *[Aquest "yo" és Avelino Hernández]

    ResponElimina
  3. Crec que també m'apuntaré al sopar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et sorprendrà, amiga:
      "No recuerdo cuándo, exactamente, llegamos a la conclusión de que la obra de arte que verdaderamente vale la pena firmar en última instancia es la vida propia de cada uno."

      Elimina
  4. ohhh quina meravella de novel·la... ja m'ho deieu, ja, vosaltres, els Candaya, la Cristina Falcón i tants d'altres, però realment és una delícia, i l'entrada, cavaliere, és senzillament perfecta... com un sopar entre amics, sota una parra, una nit d'estiu

    Gràcies...

    ResponElimina