diumenge, 9 de novembre de 2014

Seixanta-un poemes - Francesc Parcerisas




             BUSCO...

Busco, darrere cada petit estremiment, 
el lloc segur: la mà, l'escalfor, l'ombra.
El demà i l'ahir són només ara.
Busco el cos que arriba o marxa
i que mai el goig no encalla.
Fidel potser només a mi
que em sé les pors i l'escletxa
dels finals, busco una llenca de llum,
prima, per si volies, a poc a poc,
en la posta, acompanyar-m'hi.



           PAISATGE

¿Què som aquí, entre les pors?
Vindran els vents i el sofre
que omple les glaceres
i em costarà recordar
com vaig perdre
els teus ulls petits.
Veig com l'aigua cau
amb un brogit etern
entre penyals que no puc saber
si pensen i els dies esdevenen
engrunes fosques i maldestres.
De tornada, el gos saltironeja
i corre; reconeix el camí de casa
i no tem que sigui buida.


A la revista digital Catorze, cultura viva, hi podreu llegir el preciós poema COLORS.
I aquí els primers poemes del recull.

M'han agradat, m'han transportat a platges i ports, a passejos, a llits, a mans que acaronen, a desitjos de complicitat, hi he vist el pas del temps, el desig, el fer camí, la tendresa, la por, la mort, els colors... un plaer llegir-los. 


Francesc Parcerisas
Seixanta-un poemes
Poesia dels Quaderns Crema, novembre 2014

8 comentaris:

  1. Gràcies, Anna, uns tastets molt sucosos...

    ResponElimina
  2. Hoola!
    Trobar-se un llibre de poesia de F. Parcerisas sempre és una bona notícia. Les seves poesies són bellesa plàstica.
    Pels Orfes elPac havia parlat del dietari "Una primavera a Pequín": reflexions,observacions poemes traduïts, somnis.Tot plegat en fan un bon llibre.
    Les seves traduccions són excel.lents, p.e. El sr dels anells, Winesburg Ohio.

    [GLOSSES A ÁNGEL GONZÁLEZ]

    Tardor,
    i els gripaus de la llum
    que canten dins l´ombra.
    Cau la primera fulla
    i cau l´estiu, roig com el futur.
    Sento l´olor de la molsa
    i fullaraca humida de la tristor.
    Obrirem l´armari: mitjons,
    jerseis, allò de nosaltres
    que ja oblidàvem.
    A les canyes, canta suau
    l´alba del temps
    i ens allunya d´allò
    que hem estat.

    Tinc dins la memòria
    unes finestres. I no sóc jo.
    .........................
    p.76 DOS DIES MÉS DE SUD. F. Parcerisas (Vegues, 1944- )

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2013/09/la-primavera-pequin-francesc-parcerisas.html

      Elimina
  3. DISPUTA DE L´ASE, ANSELM TURMEDA.

    Lectura compartida, sessió de cloenda. Miu, hi aniràs?

    Imma C.

    ResponElimina
  4. No Imma, en aquesta no hi he participat...

    ResponElimina
  5. LLIBRES

    Haver llegit Bernat Metge, els russos, la Duras,
    admirar Calders, Pep Rosanes, Bauçà,
    haver carretejat baguls de llibres...
    "Perdreu la vista, de tant llegir",
    que deia l'àvia. Potser amb raó
    perquè m'hi veig poc i he perdut el delit
    que tenia quan somiava despert entre llibres.
    Però sense vergonya confesso
    haver estimat Justine i el peixet
    astut als contes de Kipling;
    per això ara m'ajupo, forçat,
    vora el contenidor de les ombres i fullejo llibres
    que van ser la meva vida,
    com si, en una transmigració benigna,
    tornés a entrar dins el futur que va ser meu.

    Francesc PARCERISAS, poema inèdit 2014

    Per qui estima els Llibres i les Lectures, i parlar-ne...

    Imma C.

    ResponElimina
  6. UNA FELICITAT PETITA

    M’espera com un semàfor al carrer
    o com una felicitat petita.
    Hi és –plena, verda, confiada-
    i no hi és. –Atura’t, felicitat,
    no se t’acabés el sucre.
    Li compro el pa, li faig cafè,
    sosté entre els dits d’una mà tots els dies
    de l’espera. I, en l’altra, el son breu
    que no ens duu perdurança ni infinit
    sinó moments acabats per sempre.
    -Atura’t, espera -em dic-,
    tornarà a ser verd el semàfor,
    i verd l’home que camina al meu costat
    amb una felicitat petita.

    Seixanta-un poemes
    Poesia dels Quaderns Crema, novembre 2014

    ResponElimina
    Respostes
    1. molt bo el llibre, noies, gràcies!

      Elimina