JACKSONISMO. Varis autors

Jacksonismo
Varis autors (Mark Fisher editor)
Caja Negra ed.
2014
249 pàg.
Traducció de Cecilia Pavón.

"...también había en él una corriente subterránea de tristeza, inusual para alguien tan joven que, de todas formas, no llegaba aún a la amargura..."

És un recull de visions de diferents crítics musicals sobre Michael Jackson; la seva obra i vida.
Com si fos un quadre cubista miren i pensen el cantant que va començar sent negre des de diferents punts de vista, diverses maneres de mirar-lo.
Des del que va significar per aquest nen prodigi que ja era el protagonista principal amb el grup del seus germans grans Jackson 5, el nen que quan mirava dibuixos animats a la televisió es veia ell mateix de protgonista en uns dibuixos on els 5 germans éren els personatges dibuixats.

L'enigma que sempre va ser més enllà del que tot el món veia i sentia. La fascinació global que va crear (va ser el primer cantant que va trencar les barreres racials als EUA, sobretot quan va publicar l'àlbum "Thriller", que tant el van comprar negres com blancs i per això, avui, encara continua sent l'àlbum més venut de tots els temps...). La màgia que desprenia ballant, aquells moviments -patentats- a càmera lenta; aquelles 7 o 8 cançons inmortals i perfectes que va arribar a publicar durant tota la seva carrera; l'al·lucinant (i repulsiu a la vegada) canvi que va anar experimentat el seu aspecte (pioner del body-art i de l'ús excessiu de la cirurgia estètica...), com si volgués borrar-lo i convertir-se en transparent (Curiosament, després de la seva mort, la comunitat afroamericana del seu país, el seguien considerant un dels seus: un negre...)
Però sobretot aquells últims anys enfosquits per la seva (suposada) turbulenta sexualitat i el seu "apreci i gust" pels nens i el seu curiòs casament amb la filla del rei del rock, com si fossin dues dinasties reials que s'ajunten amb una unió programada, ell que es feia anomenar "Rei del pop"...
Segurament va ser el millor cantant viu fins que ell mateix es va oblidar que era un bon cantant.
(Un nen que no va tenir infància però, que tot i això, sempre va voler ser un nen...)
Tot plegat, i al llarg del temps, es va convertir en un ésser irrepetible, únic i anormal, carregat de llums i ombres; un freak de la cultura popular...

Els diferents autors dels assajos afronten tots aquests interrogants fascinats per la figura que va arribar a ser i per la música que va crear.
Figura mediàtica i postmoderna com cap altre abans que ell, ni després, va acabar sent el símbol d'una època que ja no existeix...

"Michael Jackson fue tanto el final de algo como el inicio de otra cosa. La fama de Jackson, como la de los Beatles antes que él y la de Elvis antes que ellos, solo fue posible en una era de "cultura de masas" que ya no existe. En la época de producción en masa fordista y el marketing masivo, los productos culturales también se vendían masivamente. Este proceso alcanzó un nivel de intensidad cuando la televisión remplazó al cine y las radios como los medios masivos dominantes. Elvis, los Beatles y Michael Jackson son figuras de un período entre la introducción de la televisión de aire y la televisión por cable, los juegos de vídeo hogareños e Internet. Las últimas tecnologías, junto con el cambio general de una producción en masa a un régimen de acumulación flexible y de organización toyotista de la producción (con su variedad infinita de opciones para cada cliente), hacen que ningún famoso pueda tener hegemonía cultural que tuvieron Elvis, los Beatles y Michael Jackson..."
Els dos fragments citats son de l'assaig de Steven Shaviro.