%2B23.28.10.png)
Dansa de les ombres felices
Alice Munro
Club Editor ed.
2015
313 pàg.
Traducció de Dolors Udina
Aquest és el primer llibre d'Alice Munro, escrit el 1948, quan els diaris deien d'ella que era una mestressa de casa que durant les seves estones lliures escrivia relats...
I quina mestressa de casa!! 60 anys després guanyava el Nobel!
I en aquest primer llibre seu, publicat aquí tot just fa uns mesos ja permetia veure la genialitat d'aquesta escriptora canadenca; i de tot el que estava per venir.
Un recull de relats on destaca la senzillesa del seu estil, delicat i sutil, que descriu petits moments en les vides d'unes quantes protagonistes femenines.
Noies que van a passejar de nit amb el seu pare, nenes que acompanyen al seu pare que es venedor a domicili, la noia que no es va quedar a cuidar la seva mare malalta perquè ja hi havia la germana; la jove cangur que es despista, s'emborratxa i quan els pares arriben se la troben piripi (però el millor del relat és el què fa la mare de la noia), la festa que organitza la professora de música, les primeres pàgines antològiques del relat d'una mare de familia que vol un despatx per poder tenir un espai íntim per poder escriure; la noia a qui no treuen a ballar durant un ball de l'institut...
Tots els relats tenen en algun punt del seu argument un moment on Munro aconsegueix que la seva literatura sigui màgia. Sobretot quan descriu petits moments dels protagonistes que es transformen en grans moments literaris. Matisos d'uns personatges que sembla que tinguin vida; literatura que es transforma en música...
A cada conte hi ha un moment que això passa. Una frase o un paràgraf perfecte. I els personatges viuen dins el relat...
Com a aficionat a la literatura no estic acostumat a aquest nivell: a llibres tant bons... Però igualment és un gust poder poder llegir llibres així!!! I quan els llegeixes és el màxim a què aspires com a lector...
Un goig de primera divisió!!
Deures personals per aquest 2015: Llegir altres títols de l'Alice Munro!!!
Gràcies, Toni, a la panera de la Fira d'enguany!
ResponEliminaTots els seus llibres m'han agradat moltíssim, Toni. Aquest, que dius tu que és el primer no l'he llegit, però són tots uns relats que, sota la seua aparença de senzillesa i la seua quotidianeitat, són incomparables, literatura pura.
ResponEliminaPerò n'hi ha un que per a mi està en el cim: "La vista desde Castle Rock".
Pac,
ResponEliminaÉs exacte això que dius! El relat va fent normal i de cop, plaf! Passa alguna cosa i és com màgic...
M'apunto aquest que dius perquè en tinc moltes ganes...
Abraçades!!
Al llibre La vista desde Castle Rock, continua amb els seus relats (diferents, però amb una unitat), però aquesta vegada intenta ficcionar la vida dels seus avantpassats originaris d'Escòcia i la marxa a Amèrica. Una passada!
Elimina