La decadència de la mentida | Oscar Wilde

La decadència de la mentida (Un comentari)
Oscar Wilde
Traducció de l'anglès de Pau Cañigueral
Quaderns Crema
Barcelona, 2014



Aquest assaig del Wilde (més provocador i esteticista) en forma de diàleg és tot un manifest en contra del realisme i el naturalisme en l'art. Ben bé es podria haver intitulat Elogi de la mentida en l'art.

El diàleg comença quan Cyril proposa a Vivian eixir de la biblioteca on està tancat per anar a seure a l'herba i contemplar el paisatge. Ai las! Què has dit? La natura és tan incòmoda! A partir d'ací Vivian començarà a exposar les seues idees sobre el realisme en l'art, la mentida (com a fabuladora, en contraposició amb la realitat), la imitació de l'art per la natura (i fins i tot, assegurant que la vida imita l'art), el valor de l'art...

D'això va aquest llibret (de només d'unes 70 pàgines): Si, a l'art, se li exigeix realisme, se li estarà sacrificant a l'artista la seua capacitat de transformació. Amb la seua ironia, les sues boutades ("Qui vol ser coherent?"), la seua vehemència, el saber-se culte, el seu posat, la seua buscada artificiositat..., Vivian (alter ego de l'autor) va exposant les seues controvertides idees sobre aquests temes.

I és que està escrivint un article per a una revista d'un club al qual pertany ell: el club d'Els Hedonistes Cansats. Algunes de les idees que hi exposa:

"El que vull dir és això: si per natura entenem els simples instints naturals oposats a la cultura, l'obra creada sota aquesta influència sempre serà passada de moda, antiquada i anacrònica."

"L'Art per si mateix és una forma d'exageració; i la selecció, que és l'autèntic esperit de l'Art, no és res més que una sort d'èmfasi exagerat."

"Però en les obres d'Herodot, el qual, tot i els intents superficials i mesquins dels diletants moderns per verificar-ne la història, podem proclamar amb tota justícia com a "El pare de les mentides".(...) la societat, tard o d'hora haurà de tornar al líder perdut: el mentider culte i captivador."

"L'Art troba la perfecció dins, i no fora d'ell mateix. No es pot jutjar amb cap patró de semblança externa."

I en aquest elogi de la Mentida, hem de tenir en compte de quina mentida s'està parlant:

"L'unic tipus de Mentida absolutament irreprotxable és la mentida per mentir, i la forma més elevada és, com hem vist, la Mentida en l'Art."