Chantal Maillard
La herida en la lengua
Tusquets, 2015
Llegir aquesta proposta de la Chantal és sentir la seua veu: una veritable delícia.
Pense que, amb aquest llibre, Maillard ha esmolat les seues armes, les paraules, fins a la (quasi) perfecció, i ens les ofereix per a enfrontar la ferida/vida. També em sembla que és posible que calga llegir aquest llibre a l'inrevés (des del final cap a endavant).
Volia fer una entrada després de llegir-lo per segona vegada, però ja està feta: gràcies, Arts Santa Mònica, Institució de les Lletres Catalanes i Cafè Central; gràcies, Anna Tort Pérez; gràcies, Chantal (això no cal dir-ho)...
Més de la Chantal a ca nostra aquí.
El descobriment de Chantal Maillard és un altre dels deutes que tinc amb vosaltres. Aquesta dona m'ha enganxat de manera brutal.
ResponEliminala verborrea: otro resultado del superávit occidental: vitaminas, proteínas, palabras,
ResponEliminatodo en demasía. Energía inútil, palabra inútil que tensa el aire y lo proyecta
fragmentado, a sacudidas. El aire calentado por el verbo insignificante, la palabra
enunciada que va rodando, rodando
C. Maillard, adiós a la India, 2009
Imma C.