Psicosi de les 4.48
Sarah Kane
Lleonard Muntaner ed.
2015
66 pàg.
Traducció d'Anna Soler Horta.
"Necessito convertir-me en qui ja sóc."
Sarah Kane tenia 28 anys quan es va suicidar i "Psicosi de les 4.48" que va ser escrita poc abans, enmig de forts atacs psicòtics, va publicar-se pòstumament.
"Psicosi de les 4.48" és un crit d'auxili "des d'algun lloc de la ment on moltes persones no poden escapar".
Una breu obra de teatre que experimenta amb el llenguatge i el ritme; és teatre, però sembla poesia.
És un text ple de crits esfereïdors, que tot i la poca llargada del text, es manté dins nostre i no s'oblida fàcilment perquè fa mal de veritat.
Les 4.48 és l'hora que li deixaven de fer efecte els calmants. I arribava l'angoixa.
"A les 4.48
quan la lucidesa em visita
durant una hora i dotze minuts tinc el cap clar.
Just després tornaré a desaparèixer,
un titella esbocinat, un foll grotesc."
Té un pròleg indispensable d'Andreu Gomila que explica i situa en context l'obra de Sarah Kane i la posa a l'alçada de Virginia Woolf, Sylvia Plath i Anne Sexton.
És una bomba atòmica!
Doncs, amic, si és poesia i fa mal, caurà de totes totes, no ho dubtis!
ResponEliminacaurà, caurà!!
ResponEliminagràcies Toni!