diumenge, 31 de gener de 2016

Piedra en :U: .- María Auxiliadora Álvarez (crònica d'una presentació)




María Auxiliadora Álvarez
Piedra en :U:
Candaya, 2016



València, 01/28/2016, Librería Bartleby

Demano: Darrere d'un títol amb quatre (2 x 2) punts, ens entregues un llibre sense punts (sense quasi signes de puntuació). Si tu (ella) el llegeixes, ens dones un llibre; si el  llegim nosaltres, ens regales un (altre) llibre.
Respon: Tampoc jo no llegeixo sempre iguals els meus poemes...

La presentadora (Mar Benegas) ens regala un altre llibre: entre els dos (2) punts troba un poema al llarg de tot el llibre. I amb els seus ulls (preciosos) de poeta ens descobreix un batec propi:
- hi ha un fum d'ulls al llibre, mirar és important, aleshores;
- hi ha, és clar, la realitat, també;
- hi ha un camí que fer/fem pel mig del dolor;
- convoquem però, l'esperança...

U és la forma de la llengua, vista des de dalt, des de l'aire. En pedra, és un oxímoron, llengua paralitzada, mar mort.
Els punt li fan de muralla, l'enfronten a allò que ès davant i a allò que ve després.

Ens regala, llavors, un tercer (3) llibre: la seva selecció de poemes, el seu mateix (únic) poema, barrejant els poemes d'aquest llibres amb els de Las nadas y las noches (obra escollida), publicat també per Candaya, assenyalats tots amb post-its de colors.

Ens n'explica alguns (torna a multiplicar més llibres regalats!)

Comparteix amb nosaltres dolors d'universitats pagades amb "vales" per a la guerra (sembla que pots accedir a estudis universitaris, molt cars en US, fent-te "reservista" voluntari), de filles que han de vitjar lluny seguint feines de defensa dels drets humans, de guerres i les seves seqüeles vistes, de cementeris al mig de les ciutats...

Ens regala també consols per a fills ferits, i aires compartits quan sembla que ja no es pot respirar...

Mar ve en els dos (2) punts també un niu.
Jo hi veig pestanyes de poeta que mira i s'hi refugia.

Olga demana un quart (4) llibre, els versos que diuen el túnel i la sortida. Mª Auxiliadora explica que entre els dos poemes que demana Olga hi ha almenys 35 anys, la vida.

I ens firma llibres i ens encoratja.

I sortim i continuem. Amb fotos i amb vi térbol, com les llàgrimes del riure, i el somniar, i seguir fent poesia amb poetes i relators, amb amics sempre nous de tota la vida acabats de fer: els regals que fan els llibres...

:sobreexistir: (els (4) punts són meus)


2 comentaris: