Un cel de plom (Il·lustrat) - Carme Martí

Portada de Paula Bonet

Si quan el vaig llegir fa quasi quatre anys ja em va semblar una obra imprescindible, per llegir, per tenir, per regalar, per rellegir… perquè la Neus Català, supervivent dels camps d’extermini de Ravensbrück i Holleischen,és un model a seguir tant per la seva capacitat de lluita “Quan tinc una idea la defenso, costi el què costi”, com per la seva força vital "La vida és bonica. Vaig lluitar a mort per conservar-la", ara que tinc entre mans l’edició il·lustrada per Paula Bonet, Carmen García Huerta, Erika Kuhn, Oriol Malet, Joan Mateu, Marc Pallarès i Perico Pastor, em sembla un regal preciós.

És un regal perquè les lliçons que indirectament ens dóna la Neus Català ens poden ajudar a viure, a entendre el món, a superar les  adversitats, per petites que siguin, per grans que siguin. És un regal, perquè la  qualitat literària i personal de la Carme Martí ens permet llegir la història de la seva vida des de la ficció, partint dels fets reals,amb una delicadesa i sensibilitat extremes que ens permeten endinsar-nos en la història des de l’emoció. És un regal perquè els il·lustradors han sabut captar l’essència de la Neus Català des dels diversos moments vitals narrats a “Un cel de plom”.I encara hi trobarem un altre regal, la invitació que ens fan als lectors d’escriure a la Neus, d’explicar-li les nostres impressions, de felicitar-la per aquesta lluita vital seva, per abraçar-la, pel què sigui que ens plagui, a ella la fem feliç.

Hi ha llibres que et deixen una empremta tan forta que canvien els teus propis límits, recordo que de petita vaig llegir “El diari d’Anna Frank” i vaig començar a entendre la por, el drama i l’horror del III Reich, de gran he llegit “Un cel de plom” que m’ha permès conèixer la vida d’una dona que va lluitar pels seus ideals des de petita, arriscant la vida per continuar vivint-la, que va sobreviure i va haver de continuar lluitant per una identitat, per uns  ideals, per la llibertat... i aquesta gran dona ha fet 100 anys, per tant és un dels darrers testimonis d'aquella barbàrie. I malauradament el ser humà no aprèn i es va repetint l'horror periòdicament i en indrets diversos del planeta.

Podeu llegir aquí la ressenya de la primera lectura que en vaig fer

Il·lustració de Carmen García Huerta

Si en teniu la oportunitat, no us perdeu l’obra de teatre “Un cel de plom” en la que Josep M. Miró ha adaptat la novel·la d’una manera extraordinària i la Mercè Arànega fent de Neus sense fer-ne és capaç d’emocionar i corprendre tant com el llibre.

i aquí els vuit minuts de vídeo de l'any Neus Català.