dilluns, 23 de maig del 2016

La sega | Martí Domínguez


La sega
Martí Domínguez
Ed. Proa, 2015

"Vaig comprar un mas en ruïna en un paisatge meravellós, esplèndid, a la serralada del Maestrat, a Penyagolosa, i, quan ens vam posar a netejar el mas, vam trobar enterrat en terra un màuser amb dues baionetes". Diu l'escriptor que açò va ser el detonant de l'escriptura d'aquesta novel·la.

Amb aquesta troballa i molts interrogants al cap, Martí Domínguez comença a parlar amb els masovers de l'entorn, que no estan molt predisposats a parlar dels fets ocorreguts d'aquella època, els 40 i 50 del segle passat. I així va construint les històries de repressió i por que van patir  els masovers en el foc entrecreuat entre els guerrillers (maquis) i la Guàrdia Civil en la postguerra franquista.

La història, amb una prosa clara, senzilla i molt directa, està narrada per un xiquet, Goriet, amb un punt de vista innocent i alhora com a part passiva de la repressió (son pare ha estat mort pels "Civils"). Està contada d'una manera circular, el primer capítol i quasibé l'últim s'ajunten, llevat de l'explosió final, que ens deixa el cor encongit.
Al mig, històries terrorífiques, odis ancestrals, enveges, represàlies i venjances de la guerra passada, impunitat dels assassins (la ley de fugas), el terror als feixistes falangistes del sometent i a la Guàrdia Civil, els abusos dels maquis (els quals han de robar per a viure, matar els delators, sotmesos a seguir les regles inhumanes de la guerrilla...), els morts a les cunetes, les foses comunes anònimes, els mestres represaliats, l'església catòlica de la Cruzada... i, enmig, la majoria d'aquella gent que només volia refer la seua vida quotidiana, viure en pau.

Al mateix temps, a través dels ulls del Goriet, l'autor ens parla de l'amor a la natura, de la bellesa de la terra, de les paraules pròpies, de cada mot per a cada cosa, de la ciència, del coneixement, del despertar de la consciència i de tantes coses que no entèn dels "adults"! Gràcies al mestre represaliat (que no vol sentir, ni veure, ni parlar, per tal de defensar la vida) el xiquet descobrirà que la cultura i el diàleg són l'única possible salvació contra l'odi i el fanatisme (Ai, com n'és de difícil això).

Sobre tot, resaltaria l'interès de l'autor per fer palès el rebuig a tota forma de violència directa o soterrada: guerra, fanatisme, masclisme, explotació, feixisme i del que ens aparta d'allò que hauríem d'entendre per humanitat.

3 comentaris:

  1. Martí Domínguez diu que s'ha trobat molts entrebancs a l'hora d'investigar i de fer parlar la gent que havia viscut o els havien contat aquells fets. Les ferides no s'han tancat encara: ningú no ha demanat perdó per aquells crims d'estat, ans al contrari (La solució no és només oblidar i passar pàgina, com s'entesten els que són còmplices de tot allò).

    ResponElimina
  2. Guanyador dels XXVI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, a la millor obra publicada l'any 2015: Martí Domínguez en narrativa (La sega, Proa).

    ResponElimina