El camí que porta a ciutat | Natalia Ginzburg

El camí que porta a ciutat
Natalia Ginzburg
Traducció de l'italià: Alba Dedeu
Edicions de la ela geminada
Setembre, 2016


Un altre de la Ginzburg! Ja vaig dir que en tenia uns quants a la cua de llibres per llegir. I, ara, seguirem per la primera novel·la (curta, de a penes un centenar de pàgines) que va escriure i publicar, on ja estan tots els trets característics de l'autora: la solitud, el xoc entre realitat i desig, la societat carregada de prejudicis, les relacions familiars, l'ànsia de revolta, l'amor i el desamor...
I l'escriptura que, malgrat la seua aparença de simple i senzilla, està molt treballada, acurada, neta i destil·lada. Un goig de llegir.

Aquesta novel·la breu, contada per una dona (adolescent sempre), no és un caramelet, encara que ho semble; ans al contrari, és una càrrega de profunditat sòrdida, crua, fins i tot cruel... i trista, molt trista. La seua història, la de la protagonista, la seua família i tots els coneguts, està farcida d'amor, desamor i odi, de pobresa i penúries, on quasibé no hi ha estima, i la poca que n'hi ha té un final ben tràgic. La vida li passa per damunt a la protagonista, que ho suporta tot com una imposició del destí, amb ganes de rebel·lar-se però sense aconseguir-ho mai.

" Però cada vegada es feia més difícil pensar en ell, en la seva cara i en les coses que deia sempre, i ja em semblava tan llunyà que em feia por pensar-hi, perque els morts fan por."

Pertorbadora!