EL BANY
A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d'amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excés d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.
Joan Vinyoli
Fragment de "Crida als Poetes Catalans"-Joan Vinyoli:
"No hi ha mètodes o manuals per aprendre la poesia. No hi ha res que serveixi o ens porti a trobar-la si no és el mester de viure. Cal viure de totes totes, "de cara al vent"com canta Raimon. Cal, a més, no ser frívol en cap moment i adquirir progressivament, perquè no és possible fer-ho de cop, una certa idea del que la poesia és en la seva essència. I per això cal remuntar-se als orígens, jo els trobo en el punt en què l'home es pregunta el perquè de les coses. Jo crec que tots els poetes ens trobem amb aquestes preguntes: Què soc? D'on vinc? On vaig?. És a partir d'aquestes preguntes com ens podem permetre el luxe de viure sense envilir-nos."
"Només uns versos 1960-1975"- Día 13 d'abril del 2010- Teatre Lliure de Barcelona.
Bon dia.
Isabel
Bon dia Isabel,
ResponEliminaGràcies per omplir-nos de poesia aquest dia tant gris.
espero que estiguis recuperada del tot!
Gràcies, Miu. Estic ja fresca com una rosa.....
ResponEliminaVaig pensant en els llibres que he de regalar per Sant Jordi i em falta un.. és per un fill que li agrada la novel.la històrica. Em podeu recomanar algún?.
Isabel!!!
ResponEliminaGuai que ja estiguis a tope!!!
I un altre cop amb nosaltres!
No sé...
La meva mare està llegint "L'afinador de pianos" (d'un afinador que l'envien a l'India per l'època de les colònies britàniques a afinar un piano...)
Per si et pot servir....
Hola Toni.
ResponEliminaGràcies per la recomanació. Això de regalar llibres i encertar és molt complicat. L'any passat vaig comprar: Factor humano de John Carlin i li va encantar...
Ah! endevina quin llibre regalaré al meu altre fill: 2666 que et sembla?
Isabel, ens alegrem de que estigues ja fresca com una rosa.
ResponEliminaDe novel·la històrica, si no ha llegit els clàssics, que imagine que sí però, seria un bon moment, dels quals em vénen al cap per a triar-ne:
- Memòries d'Adrià, Marguerite Yourcernar
- Opus Nigrum, també de la Yourcernar
- Q,del col·lectiu Luther Blissett Project
- El muchacho persa, Mary Renault
- León el Africano, Amin Maalouf
- De parte de la princesa muerta, Denizé Mourad
- Jo, Claudi, Robert Graves
- Creación, Gore Vidal
- El pedestal de las estatuas, Antonio Gala
- Borja Papa, Joan F. Mira
- Dins el darrer blau, Carme Riera
Isabel
ResponEliminaÉs el millor regal que li pots fer!!!
Diga-li que no es rendeixi a pesar de la duresa!
Ooohh!!.Magnífica llista, gràcies elPac.
ResponEliminaQuina ilu!, aquest cap de setmana em passejaré per les llibreries.
També he triat el llibre d'en Zweig que ens vas recomanar: Momentos estelares de la humanidad. I un que em farà falta aquest estiu:" Lisboa, lo que el turista debe ver" de Fernando Pessoa.
Aquests díes estic llegint" El cielo es azul, la tierra blanca" de Hiromi Kawakami, i de moment el trobo bastant monòton, ja veurem més endevant potser s'anima....
ResponEliminaBon dia
ResponEliminaIsabel, aquest és aquell que el V. Amela va dir que era literatura per dones, oi?
jo estic llegint "El bar sota el mar" de l'Stéfano Benni, és tronxant, ja us en faré una ressenya quan l'acabi.
per cert, algú ha llegit "Egosurfing" o "Maletes perdudes?"
sobre novel.les històriques, una proposta és "La Dama i el lleó" de Clàudia Casanovas, Edat mitjana, Catalunya Nord, França...o qualsevol de l'Alfred Bosch
apa, que passeu un bon dia....
Miu
ResponElimina"Maletes Perdudes" el tinc però me'l va pendre la meva companya!!!
(L'hauriem de renyar perquè va molt a poc a poc llegint!)
M'estic esperant que ella acabi per comnençar-lo jo!!
(Jolines! A més a més cada dia em diu que és molt bò!!)
En Jordi Puntí sempre està molt bé!!!
Però ja direu!
Toni, quedo doncs a l'espera de què l'acabi la teva companya, i després tu, i si me'l recomanes me'l compro.... i és que té bona pinta!! però darrerament en tinc una pila que no dono abast, però cada vegada que el veig em diu "compra'm...."....
ResponEliminaMiu
ResponEliminaVa per llarg... Que va molt lenta llegint!!
Si, Miu és aquell que va dir que agradaría a les dones....I em va "picar". L'he tret de la biblio i aquests díes l'estic llegint.
ResponEliminaËs una història d'amor.
No el trobo romàntic, ni descriptiu, ni imaginatiu, no em fa pensar. Estic esperant que passi quelcom i això manté el meu interés.
Crec que al V. Amela no li va agradar massa i va pensar que era una qüestió de sexe...?.
Bé, esperem, potser al final tinc una sorpresa....
Si,Miu és aquell que va dir que li agradaría a les dones. I em va "picar". L'he tret de la biblio i aquests díes l'estic llegint.
ResponEliminaÉs una història d'amor.
No el trobo romàntic, ni descriptiu, ni imaginatiu, no em fa pensar...
Estic esperant que passi quelcom, i això manté el meu interés.
Potser al V.Amela no li va agradar massa i va pensar que era una qüestió de sexe?.
Be, esperem, potser al final tinc una sorpresa....
ALGÚ M´HA CRIDAT
ResponEliminaJo no sóc més que un arbre que s´allunyà del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
Sol, prop del mar, he consagrat les meves fulles als vents
de més enllà de la riba.
................
JOAN VINYOLI (1914-1984)
Imma C.