dimarts, 27 d’abril del 2010

música i literatura

M'agrada la literatura que té com a motiu o rerafons la música (una altra de les meues passions).
Ací una llista de llibres de ficció literària i música:
  • La balada del abuelo Palancas.- Félix Grande, Galaxia Gutenberg, 2003
  • El contrabajo.- Patrick Süskind. (Traduc. de Pilar Giralt Gorina). Seix Barral, 1986
  • Las manos del pianista.- Eugenio Fuentes. Tusquets, 2003
  • El col·leccionista de sons.- Fernando Trías de Bes. Angle, 2007
  • Palabras bajo el mar.- Fernando Trías de Bes. Alfaguara, 2006
  • La historia que me escribe.- Fernando Trías de Bes. Alfaguara, 2008
  • Concierto Barroco.- Alejo Carpentier. Siglo veintiuno de España editores, 1982
  • La Décima Sinfonía.- Joseph Gelinek. Editorial Plaza Janés, 2008
  • La ópera de Vigàta.- Andrea Camilleri. Destino, 1995
  • Muerte en la Fenice.- Donna Leon. Seix Barral, 2007
  • El violonchelista de Sarajevo.- Steven Gallovay. El Aleph Editores, 2008
  • Ravel.- Jean Echenoz (Traduc. de Javier Albiñana). Anagrama, 2007
  • Al piano.- Jean Echenoz (Traduc. de Javier Albiñana). Anagrama, 2004
  • Mozart de viaje a Praga.- Eduard Mörike. El lago ediciones, 2006
  • La lira de Orfeo.- Robertson Davies. Libros del asteroide, 2009
  • Una música constante.- Vikram Seth. Anagrama, 2002
  • Novecento: Un monólogo.- Alessandro Baricco. Anagrama, 2000
  • La voz del violín.- Andrea Camilleri. Salamandra, 2003
  • La pianista de Varsovia.- Walter Zacharius. Maeva, 2005
  • Un asesinato musical: un caso barroco.- Batya Gur. Siruela, 2001
  • Notas para un violonchelo.- Andromeda Romano-Lax. Planeta, 2001
  • Alma Mahler. La novia del viento.- Susanne Keegan. Paidos, 1993
  • El piano. Jane Campion y Kate Pullinger. Alfaguara, 1994
  • El afinador de pianos.- Daniel Mason. Salamandra, 2003
  • Las vírgenes de Vivaldi.- Barbara Quik. Maeva, 2008
  • Todas las mañanas del mundo.- Pascal Quignard. Debate, 1995
  • La novela de la ópera.- Franz Werfel. Espasa Calpe, 2002
  • Sonata a Kreutzer.- Leon Tolstoi. Akal, 2010
  • El soroll del temps.- Julian Barnes. Anagrama, 2016
  • El ruido eterno.- Alex Ross. Seix Barral, 2012
(En negreta, els llegits; els altres encara estan a la cua. Agrairia qualsevol altre suggeriment d'engrandir la llista. Ja sé que en són molts els que tinc per llegir, i això m'angoixa, però les dèries són difícils de guarir!)
a les
publicat per:

26 comentaris:

  1. Isabel27 d’abril del 2010, a les 16:32

    elPac, em quedo amb la teva llista. gràcies.

    Demà celebrem el desè aniversari de la mort de Antonio Buero Vallejo.(28 d'abril del 2000).

    Va escriure: "El Concierto de San Ovidio":

    Obra de teatre en tres actes, s'estrena el 1962. A partir d'un gravat que representa l'espectacle de l'orquestrina de cecs de l'Hospici dels Quinze Vints, realitzat al setembre de 1771, Buero reconstrueix un drama en el qual aflora el grotesc, la injustícia i la falta d'ètica. Els temes són l'explotació de l'home per l'home i la lluita de l'home per la seva llibertat.

    ResponElimina
  2. melòman27 d’abril del 2010, a les 18:16

    Thomas Mann, Doctor Faustus (trad. J. Farrán y Mayoral) Barcelona, Plaza y Janés, 1982

    La vida del compositor alemany Adrian Leverkun contada per un amic seu.

    ResponElimina
  3. miu27 d’abril del 2010, a les 23:28

    elPac, una altra...

    "La professora de piano" de Janice Y.K. Lee, traduïda per Librada Piñero. Ed La Magrana, 2009

    ResponElimina
  4. miu27 d’abril del 2010, a les 23:34

    ai, elPac, que no l'he llegit, i ara l'estic fullejant i no sé si la música hi surt gaire... deixa en suspens el comentari anterior fins que l'hagi llegit!!

    ResponElimina
  5. Sicoris28 d’abril del 2010, a les 13:39

    Literatura i música. Els efectes de la guerra:
    - Mª Àngels Anglada. El violí d'Auschwitz. Columna, 1994.
    - Isabel-Clara Simó. El professor de música. Edicions 62, 2006.

    Literatura, música, art, pensament:
    - Antoni Marí. La vida dels sentits. Angle, 2004.

    Memòries, antropologia i la música com a rerafors:
    - George Sand. Un invierno en Mallorca. Ingrama ed., Mallorca 1997.

    - Literatura i música rock:
    - Benjamín Prado. Raro. Plaza y Janés, 1995.

    Poesia i música:
    -Federico García Lorca. Poema del Cante Jondo. Alianza ed., 1994.
    - Narcís Comadira. Lírica lleugera. Ed.62-Empúries, 2000.

    ResponElimina
  6. elPac28 d’abril del 2010, a les 21:06

    Gràcies a tots. Tots van a la meua llista. A poc a poc, anirem llegint-los.
    El cas és que avui he anat a la Fira del llibre, ací a València i me n'he vingut a casa massa carregat.
    Gràcies de nou!

    ResponElimina
  7. il cavalierer rosso29 d’abril del 2010, a les 9:53

    - JÉRUSALEM
    La Ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre
    L. Elmalich, M. Shanin Khalil, R. Amyan, B. Olavide, Ll. Vilamajó, M. Mauillon
    Y. Dalal, G. Mouradian, O. Bashir, A. Lawrence-King

    LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA. AL-DARWISH
    HESPÈRION XXI
    Montserrat Figueras
    Direction : Jordi Savall


    - Cementerio de pianos, de José Luis Peixoto, 2009

    (los dos me han encantado)

    ResponElimina
  8. Toni Ferron29 d’abril del 2010, a les 21:35

    Hola noies i nois!!!
    (Haviam si aconsegueixo tenir un temps que no tinc i puc estar (una mica més) amb vosaltres...
    Pac:
    D'això de la música... Haviam:
    -"Ragtime" del Doctorow...
    http://www.edicions1984.cat/detallcoleccion.cfm?cod=Ragtime
    (No l'he llegida però el tinc pendent perquè el meu amic Rafa sempre em diu que és molt molt bona... N'existeix la pel·lícula d'aquesta novel·la, crec que dels anys 80...
    Tinc ganes de llegir-la, perquè m'ha agradat molt molt l'última d'aquest autor, "Homer i langley"...
    Vaig investigar una mica i els personatges d'aquesta novel.la van existir de veritat...
    Hi he trobat les imatges, de la novel·la...
    http://images.google.es/images?hl=ca&source=imghp&q=collyer+brothers&gbv=2&aq=0&aqi=g3g-s2g3g-s2&aql=&oq=colly&gs_rfai=
    Molt béstia!!!
    (No explico més per si no l'heu llegida... Però és molt bona! I la última pàgina és boníssima però fa pensar molt...

    -"La fortaleza de la Soledad" Jonathan Lethem. Mondadori.
    Aquesta si que l'he llegida...
    Dels anys 80' a NY... Del començament del hiphop i els dj's...
    Molt bona i els dos nens protagonistes genials...

    -Si et va el punkisme i tal no et perdis:
    "England Dreaming" de Jon Savage. Mondadori.
    És molt bò perquè aprofita que explica la història dels Sex Pistols per abarcar las política, la societat, l'economia de l'època...
    Molt working class...

    Us he de deixar que em criden per sopar...
    T.

    ResponElimina
  9. Eulàlia30 d’abril del 2010, a les 9:27

    Gràcies Toni per les fotografies.. Jo l'acabo de llegir. I m'ha agradat moltissim.
    Ara estic llegint "Maletes perdudes". I m'ha atrapat com si res...molt bo.

    ResponElimina
  10. Sicoris30 d’abril del 2010, a les 14:35

    No he llegit res de Doctorow, però la peripècia vital i mental dels germans Collyer m'ha picat la curiositat. Quan acabi l'enorme llista (uf!) de llibres pendents, començaré amb el "Homer i Langley" (potser el faré colar i tot...)

    ResponElimina
  11. Eulàlia30 d’abril del 2010, a les 21:07

    Per elPac:
    01-03-2010Recibimos al gran ensayista hispano-argentino Blas Matamoro, autor de los volúmenes dedicados a Marcel Proust y Thomas Mann en la colección de libro-discos "Los escritores y la música", que sale con otros cuatro títulos dedicados a Dante, Shakespeare, Goethe y Tolstoi. Repasamos la carrera de Clint Eastwood a raíz de la publicación de su polémica biografía escrita por Patrick McGilligan y la nominación a los Oscar de dos actores de su último trabajo, Invictus . Y cambio de tercio en los Postrelatos.
    http://www.rtve.es/mediateca/audios/20100301/escritores-musica-postre/721958.shtml

    ResponElimina
  12. Sícoris25 de juny del 2010, a les 23:14

    ElPac: Avui he vist a una llibreria de Barcelona una cosa que potser et pot interessar. Es tracta d'una col.lecció de l'editorial Singulares, amb el títol "Los escritores y la música". De moment n'hi ha tres, dedicats respectivament a Proust, Mann i Göethe, i la relació que cadascun d'ells va tenir amb músics com Wagner, Cesar Frank, Debussy, Schönberg, Reichardt, Hahn, etc.

    No els he pogut fullejar perquè tots els exemplars estaven precintats, però suposo que pinten bé.

    ResponElimina
  13. miu27 de juny del 2010, a les 18:08

    Fent memòria, un altre de música:

    EL SILENCI DELS ARBRES, Eduard Màrquez.

    Jo el vaig trobar molt bonic!

    ResponElimina
  14. elPac27 de juny del 2010, a les 21:06

    Gràcies, reina.

    ResponElimina
  15. miu28 de juny del 2010, a les 9:47

    de rien!

    ResponElimina
  16. miu27 de setembre del 2010, a les 14:14

    Més música i literatura,

    http://www.elpais.com/articulo/portada/Thomas_Mann/suena/Thomas/Mann/elpepuculbab/20100925elpbabpor_29/Tes

    ResponElimina
  17. elPac27 de setembre del 2010, a les 18:31

    Sí, miu i Sícoris, els conec i els dos que he comprat han complert les meues espectatives, i són assajos. Un dia farem una entrada amb els llibres que parlen de música.
    Gràcies per les vostres aportacions.

    ResponElimina
  18. Isabel27 de setembre del 2010, a les 23:00

    Bon article, Miu. Gràcies.
    Comprenc que Thomas Mann admirés a Gustav Mahler, és un dels compositors que més m'agraden. La seva música expressa un gran sentiment intern.

    ResponElimina
  19. Isa10 d’octubre del 2010, a les 20:45

    "El rastro" de Marg Glantz. Anagrama

    ResponElimina
  20. Isabel11 d’octubre del 2010, a les 7:41

    Isa:
    Què en saps de "El rastro"?

    ResponElimina
  21. il cavaliere rosso11 d’octubre del 2010, a les 10:58

    De la Glantz he llegit "De l'amorosa inclinació d'embullar-se en cabells" i "El rastre". Ara estic amb "Les genealogies", reeditades per Pre-textos, amb fotos seves i tot.
    Del primer se'm va quedar la impressió de que aquesta professora mexicana era una mica rara (encara que el text és una gaudida d'erudició, de varietat, ...).
    De "El rastre" puc dir que és un joc amb les Variacions Goldberg, que em sembla molt assolit, i que qui sàpia de música gaudirà molt més (els protagonistes són un pianista i una "chelista") i encara que el tema és un enterrament, no és trist per res.
    De la primera meitat de "Les genealogies" vos puc dir que vaja que no hi ha formes diferents d'explicar la vida d'un (res a veure amb "Orígens" de Maalouf, per exemple), a mi em recorda una mica a la Mastretta, tal vegada pel llenguatge, per la forma d'entendre les relacions humanes (i en concret les familiars),...
    Pel que he vist, sembla que és una d'aqueixes grans dones que fan gran la literatura, el seu país i la comunicació (però ja sabeu, sóc un poc exagerat).

    ResponElimina
  22. Isa11 d’octubre del 2010, a les 19:13

    "El rastro" (Finalista Premio Herralde de Novela)
    Margo Glantz
    Anagrama

    il cavaliere ho ha explicat molt bé. A la contraportada, en relació a l'estructura narrativa diu: "La variación se utiliza como clave de la organización narrativa. Se parte del material más trillado, paródico, banal, para realzar el arte de la combinación, la transfiguración, el uso sistemático de un canon y la edificación de una amplia estructura a partir de una obsesión monocorde", com en les Variacions Golberg del gran J. S. Bach (que tant li agraden a Hanibal el caníbal mentre es menja les seves víctimes).
    Quant al contingut: "El corazón, el verdadero centro del relato y de la vida, reloj humano que mide con perfección nuestro tiempo corporal y a la vez se nos presenta como el órgano del deseo".

    ResponElimina
  23. Isabel11 d’octubre del 2010, a les 23:13

    Els vostres comentaris m'han despertat la curiositat. Em ve de gust llegir-la. M'ha recordat l'estil d'en Vila-Matas.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  24. en nom d'en Xavier Antich31 d’octubre del 2010, a les 13:40

    Autor: Albert Villaró
    Títol: La primera práctica
    Editorial: Columna
    Any: 2010

    ResponElimina
  25. els orfes31 de desembre del 2010, a les 11:31

    I l'amiga miu ens diu:
    "El silenci dels arbres", Eduard Márquez. labutxaca, 2008"

    ResponElimina
  26. Anònim28 de gener del 2015, a les 23:09

    JORDI JAUSET. "Cerebro y música, una pareja saludable"
    Les claus de la neurociència. Interessant.

    Imma C.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)