EL BAR SOTA LA MAR
Stefano Benni
Traducció de Anna Torcal i Salvador Company
Editorial Moll
Una nit, a la vora del mar dels Brigantes, on les cases semblen naus enfonsades, immergides en la boira... Bé, no sabem si vosaltres, lectors, ens creureu. Passem la meitat de la vida rient-nos d'allò en què creuen els altres, i l'altra meitat creient en allò de què els altres se'n riuen. Tanmateix, imagineu aquella nit un home gran que baixa l'escala d'un moll i desapareix sota el mar i un altre de més jove que el segueix i que ens ho conta.
Heus aquí El bar sota la mar, un magnífic retaule de personatges estrafolaris, un recull que inclou totes les variants de la narrativa breu, des de la nouvelle fins al relat epigramàtic, des de la paròdia de gèneres a l'al·legoria políticament incorrecta. De fet, El bar sota la mar és una mostra paradigmàtica de la narrativa de Benni, en la qual es conjuminen de manera ben reeixida l'esperit crític de l'intel.lectual lúcid amb un humor sovint esmolat i sarcàstic que tampoc no defuig el gir rabelaisià, digne d'un film de Fellini.
Sí, tot pot ocórrer al bar sota la mar. Un bar al qual tots voldríem anar a raure, una nit, per escoltar els relats de l'amo del bar, de l'home amb barret, de l'home amb la gardènia, de la sirena, del mariner, de l'home invisible, de la vamp i dels altres misteriosos parroquians. Tots, potser, tret d'aquell narrador que retrobarem al darrer conte i que va seguir el vell de la gardènia fins a aquest bar submarí, amb tantes històries com clients, una nit a la vora del mar dels Brigantes, on les cases semblen naus enfonsades, immergides en la boira...
si no l'heu llegit, no us el podeu perdre, és tronxant, 23 contes, la majoria divertits, desconcertants, sarcàstics...(dic la majoria perquè n'hi ha un que fa por de veritat!) en alguns, l'autor utilitza el format de conte clàssic infantil, en més d'un surt la figura del dimoni o del mal... però amb quasi tots acabes amb el somriure als llavis..
Caura, t'ho juro, estimada Miu!
ResponEliminaHe vist que el tenen disponible a la meva bilbio.Em ve de gust llegir un llibre divertit.
ResponEliminaAra estic començant "Vida Privada" de Josep Mª de Sagarra".
Has vist l'exposició de Fellini al Caixaforum?. Val la pena.
Si t'atrau la cultura italiana, l'Institut de cultura de Barcelona hi fan activitats tot sovint.
Volía dir:
ResponEliminaIstituto Italiano di cultura de BArcelona
Aquesta manera de narrar, en la que una colla de personatges es troben reunits per diferents motius i es van alternant emisors i receptors, és un clàssic de la literatura: "El Decameró", "Els contes de Canterbury" i, fins i tot, "El Quixot".
ResponEliminaTambé a "Les mil i una nits" i a "El conde Lucanor" es fa servir la narració de contes com a recurs literari, on la història principal serveix de marc per a altres històries explicades pel protagonista a un altre personatge.
Isabel, si t'agrada "Vida Privada", et recomano "All i salobre" (també de Sagarra.) Val molt la pena, tot i que la quantitat de paraules marineres que hi ha, obliguen a consultar el diccionari sovint.
Gràcies Isabel, ja veus que m'estic italianitzant, oi? (excepte futbolísticament, eh!)
ResponEliminaja em miraré la info de l'Instituto di cultura, però calculo que encara em queden uns quants anys per poder anar i venir a Barcelona quan em plagui, de moment estic una mica lligada però fem el que podem. L'expo de Fellini tinc molts ganes de veure-la, a veure si ho aconsegueixo... Hauria d'existir una nova figura a l'Estatut dels treballadors": Excedència d'un dia setmanal/quinzenal/mensual per visitar exposicions, biblios, llibreries, ..... això sí hauria de ser en les hores que els nens estan a l'escola...
apa... a continuar llegint, ara no sé quin triar... ja us diré...
Sicoris, estic llegint Vida Privada i em sobte que estigui escrita a l'any 1932.
ResponEliminaSembla una novel.la dels anys 70. M'agrada sobretot com descriu els defectes de l'alta societat, amb una gran ironía i sense embuts,destruint tots els tòpics.
Va ésser durant 30 anys prohibida la seva difusió per la censura.
Molt recomenable.
Isabel, no sé si saps que "Vida Privada" va representar un escàndol descomunal a la seva època, i no només pels temes considerats escabrosos, sino perquè es veu que els personatges, encara que amb els noms canviats, amagaven persones de l'alta societat que tothom reconeixia amb absoluta facilitat.
ResponEliminaAvui dia aquest aspecte tan immediat ja s'ha perdut perquè ara no tenim ni idea (al menys el gran públic) de qui era tota aquella gent, però durant els anys 30, i gràcies al retrat que en va fer Sagarra, la decadent high society barcelonina es va veure plasmada a les pàgines d'una novel.la inoblidable.
Qui els ho havia de dir?... Ara no sabem qui són, però la seva essència perdurarà per sempre més; de fet això és la literatura, no?