dimecres, 7 d’abril del 2010

PÀGINA 71 DEL "DUBLINESCA" D'ENRIQUE VILA-MATAS, ENTESA COM UNA MANERA DE LLEGIR QUE ALHORA ÉS UNA MANERA DE VIURE...

“...por un lector activo, por un lector lo suficientemente abierto como para comprar un libro y permitir en su mente el dibujo de una conciencia radicalmente diferente a la suya propia. Cree que si se exige talento a un editor literario o a un escritor, debe exigírsele también al lector. Porque no hay que engañarse: el viaje a la lectura pasa muchas veces por terrenos difíciles que exigen capacidad de emoción inteligente, deseos de comprender al otro y de acercarse a un lenguaje distinto al de nuestras tiranías cotidianas. Como dice Vilém Vok, no es tan sencillo sentir el mundo como lo sintió Kafka, un mundo en el que se niega el movimiento y resulta imposible siquiera ir de un poblado a otro. Las mismas habilidades que se necesitan para escribir se necesitan para leer. Los escritores fallan a los lectores, pero también ocurre al revés y los lectores les fallan a los escritores cuándo sólo buscan en éstos la confirmación de que el mundo es como lo ven ellos...”

(per Toni Ferron)

6 comentaris:

  1. Hola a tots. Què tal les vacances?. Jo la setmana passada molt bé. Avui estic una mica K.O. Ahir em van fer una petita intervenció i m'estic recuperant.
    Toni,Què bo!!. M'has fet venir moltes ganes de llegir "Dublinesca".
    I gràcies també per descobrir-me en Saul Bellow.

    Isabel

    ResponElimina
  2. Hola!!!

    Isabel espero que et recuperis ben aviat!!
    Toni, apuntat Dublinesca!!
    Aquestes vacances no m'han deixat llegir, però ahir vaig començar a recuperar l'hàbit!

    no us està costant molt passar aquesta setmana?? no sé si és la primavera, síndrome postvacacional, el canvi d'hora amb efectes retardats... je ne sais pas...

    ResponElimina
  3. Que vé que torneu a ser totes/tots per aquí!!!!
    ))))))))))))))))))))))))))))

    Pensava que m'havieu deixat sol parlant de'n Vila-Matas...
    (Ja vaig per la 100, l'estic llegint molt a poc a poc: no sé si això vol dir alguna cosa o no..., i m'està agradant molt... Però és un llibre molt molt molt raro...) (Raro crec que és un adjectiu que a V-M li agrada molt...)

    Tinc el cap de setmana bastant liat ho sigui que estaré poc per aquí...
    Però no us rendiu!!!
    T))

    PD1: Isabel, no et rendeixis i cuida't molt!!! Si et falten llibres avisa i te n'enviem!!!

    PD2: El Víctor Amela ha tret un llibre, ja a la venda, molt bò de cites!!!! (Tapa dura i molt gruixut!!!!)

    ResponElimina
  4. (el post que no vaig introduir bé ahir a la nit)
    Hola a tots i a totes !! Ei, Isabel, que et recuperis aviat. Que aquest repòs, si més no, et serveixi per poder llegir !!

    La crítica-reportatge de “La Vanguardia” de “Dublinesca”, sota el meu punt de vista, ho va presentar com un llibre espès, feixuc. Que si no has llegit J. Joyce..., en fi. Però ara veig que no sembla tant difícil. Només he llegit “París no se acaba nunca”.

    I que ens agradin coses diferents no és cap raresa. També depen molt del moment i l'ànim en que estem quan agafem un llibre. Hi ha tants moments anímics com llibres !! I si no harmonitzen, llibre i moment, sempre hi ha una altre oportunitat: un altre moment, un altre llibre.

    ResponElimina
  5. Me l'han regalat per Sant Jordi!!

    ResponElimina
  6. Per fi l'he atacat, vaig per la pàgina 154, m'està agradant molt, tot i no haver llegit mai a Joyce. Realment és de lectura lenta, però intensa!

    ResponElimina